Els anys de durada d'un trastorn alimentari són decisius en l'èxit de la recuperació

Un estudi de l'Hospital de Bellvitge ha conclòs que els anys d'evolució d'un trastorn de conducta alimentària (TCA) incideixen directament en la probabilitat d'èxit de la seva recuperació. La recerca, publicada a l''European Eating Disorders Review', constata que el 54,3% dels pacients tractats amb aquestes malalties a Bellvitge assoleixen una recuperació completa o substancial. El percentatge de cura arriba al 72% i al 65%, respectivament, en els casos de trastorn per afartament i anorèxia nerviosa, mentre que la recuperació de la bulímia nerviosa se situa tant sols en el 35%. L'estudi estableix per primera vegada un criteri temporal de risc de cronicitat, el qual varia substancialment en funció del trastorn.

Segons la investigació feta pública aquest dijous, el risc de cronicitat creix en casos d'anorèxia i bulímia amb més de 12 i 14 anys d'evolució. En els pacients amb trastorns atípics, el risc s'accentua si l'evolució és de 6 a 8 anys, mentre que en casos de trastorn per afartament la cronicitat és elevada amb evolucions de 20 a 21 anys.L'estudi remarca que hi ha un percentatge elevat de pacients que poden recuperar-se de forma completa o substancial si reben intervencions especialitzades en el moment precís. D'aquesta manera, els investigadors assenyalen el reconeixement precoç dels símptomes i el tractament personalitzat com a elements clau per abordar els TCA.El cap de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l'Hospital de Bellvitge, investigador de l'IDIBELL i el CIBERObn i catedràtic de la UB, el Dr Fernando Fernández Aranda, celebra que l'estudi mostri "la necessitat de dedicar esforços a les intervencions primerenques que poden millorar els resultats, especialment en el cas dels trastorns atípics". El doctor, investigador principal de la recerca, ressalta que també s'ha constatat la importància de desplegar tractaments que incideixin en trets de personalitat disfuncionals, com la persistència, l'ansietat, l'evitació del dany o la dependència de la recompensa.