«L'important és cuidar-me per quan arribi el trasplantament»

Quina edat tenia quan va rebre el primer trasplantament de ronyó?

Vaig nàixer amb una malformació congènita i als 25 anys vaig rebre el primer trasplantament. El nou ronyó va funcionar durant un temps però als 44 anys em vaig haver de sotmetre a una nova operació. Ara fa gairebé quatre anys que estic en llista d’espera per a un tercer trasplantament i segueixo amb diàlisi totes les setmanes. Mai saps quan et pot arribar, en el primer trasplantament vaig estar en espera uns quatre anys i en el segon, sis.

Com viu el procés?

Sempre dic la frase que “el que espera, desespera”, però en el meu cas em centro a viure el dia a dia i cuidar-me molt per estar en les millors condicions quan arribi el trasplantament. No estic preocupat per si em truquen o no em truquen, ja arribarà, l’important és continuar amb el rigor que exigeix el tractament de diàlisi, la dieta... és un tractament que t’ocupa força el dia a dia. Cal ser optimista. Ja porto molts anys amb el tractament i l’he interioritzat, i em trobo bastant bé. S’ha de tenir paciència i, sobretot, esperança.

L’actitud també forma part del tractament?

És fonamental, és la quarta pota del tractament i no te la poden donar amb cap pastilla, és cosa teua. Tenim uns equips mèdics que funcionen molt bé, amb bons professionals i la millor tecnologia. Cal posar-hi de part nostra, també la família, perquè un trasplantament és un procés llarg i s’ha de mirar endavant.

La pandèmia ha afectat també a l’hora de fer trasplantaments.

És un fet que l’any passat l’activitat trasplantadora en el conjunt de Catalunya va caure un 23 per cent i la davallada en els primers mesos de la pandèmia va ser impressionant. A partir del juny sembla que tot es va tornar a estabilitzar, amb uns 60 trasplantaments de ronyó al mes a Catalunya, però a començaments d’aquest any hem patit una altra aturada a l’augmentar els casos de coronavirus.

Però els equips mèdics s’han esforçat al màxim per crear espais segurs per als pacients i frenar la mortalitat per l’afectació de la Covid. Esperem que la situació millori i permeti obrir les llistes d’espera.

De fet, sembla que les dades apunten a una recuperació, encara que sempre estem supeditats a l’evolució de la pandèmia..

Què significa per a vostè rebre un nou òrgan?

És com estrenar la vida. Quan reps un òrgan és com si notessis que s’obren totes les finestres de sobte i entra tota la llum, i que pots sortir a inundar-te de salut. No pots sentir més que un agraïment total als donants. Rebre un nou òrgan és un alliberament, és una oportunitat meravellosa. Però no s’ha d’oblidar que també és un tractament substitutiu i que hem de continuar cuidant-nos. Sempre dic que cal gaudir del trasplantament i no sentir-te amb por.

L’Arnau rep cinc donants des de començament d’any La doctora Mariona Badia, coordinadora de la Unitat de Trasplantaments de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, va assenyalar ahir a SEGRE que la pandèmia ha marcat, com ho ha fet en altres patologies, els trasplantaments d’òrgans, amb una caiguda de la donació, degut també a una menor arribada de pacients. Segons Badia, la prioritat ha estat ampliar zones lliures de coronavirus per poder atendre pacients crítics amb garanties que no s’encomanin, per a la qual cosa “el personal treballar al màxim, però no pot allargar-se fins a l’infinit”. Els professionals que s’encarreguen de les donacions d’òrgans treballen a l’UCI, una unitat bolcada en l’atenció a la Covid. “És tota una fita que, malgrat tot, enguany s’hagin fet cinc donacions, cosa que demostra un cop més la solidaritat de la ciutadania”, explica Badia. Insta a parlar-ne i acceptar que la mort “forma part de la vida”.