Jordi Sánchez: "Em sembla horrible que vagin tots sense la mascareta com si no passés res"

El popular actor i dramaturg Jordi Sánchez entén que viure en un escenari de pandèmia "és molt complicat", però assegura que li sembla "horrible que estiguin tots sense la mascareta com si no passés res, que es barregin les bombolles amb aquesta facilitat." Així ho indica Jordi Sánchez (Barcelona, 1964), en una entrevista concedida a Europa Press, amb motiu de la recent publicació del seu últim llibre, Nadie es Normal , en el qual reuneix històries quotidianes, reflexions vitals i anècdotes sobre la seua professió en més de quaranta relats.

L’intèrpret barceloní va rebre l’alta hospitalària el passat 17 de març després d’un mes i mig ingressat en el Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz (Madrid) per Covid-19, i passar 24 dies intubat i amb un coma induït durant el seu ingrés. L’actor, que ara veu les imatges de festes il·legals i aglomeracions de persones en espais públics, creu que la gent pensa que no li tocarà i que els joves tenen "ganes de sortir". "Jo entenc que haurien d’estar jugant al futbol sense la màscara i fent les seues festes sense una màscara, però és que hi ha una pandèmia. Ho hem d’assumir tots", afirma l’escriptor.,Segons argumenta Sánchez, "aquest jove d'allà després se'n va a veure la seua àvia i l’hi contagia, i la seua àvia es mor. "O es mor o es posa fatal", adverteix l’actor, que conclou: "És molt difícil, però és que cal fer-ho. Jo he estat molt responsable amb això i encara així m’ha tocat".

Preguntat sobre com li ha canviat la vida la pandèmia, Jordi Sánchez destaca el seu pas per l’hospital. "M’han ingressat, m’han deixat en coma induït durant vint i pocs dies amb una sonda pel nas. No he menjat en tot un mes. I després quan vaig sortir em donaven farinetes. Des que soc al carrer, em menjo les parets. Tinc una gana".

"VA SER TERRIBLE"

L’actor es refereix al coma induït en el qual va estar com un "horror". "És una al·lucinació. T’aixeques confós. No saps el que ha passat el que no. En el meu cas va ser horrible perquè vaig creure que havia mort un fill", afirma, per després afegir que "va ser terrible perquè fins el segon dia" no va preguntar per ell davant del seu estat de confusió. D’altra banda, Jordi Sánchez posa èmfasi en el que ha passat la seua família. "Els meus fills, la meua parella, la meua mare, els meus germans... un rotllo", sosté mentre el Covid-19 l’ha canviat perquè ara pren les coses "amb més calma". "Ara que soc a casa i penso estar-me a casa tot l’estiu, si no en fas vint i en fas divuit, doncs tampoc no passa res", subratlla.

En aquest sentit, recorda que ell estava "bé", fent la sèrie Señor, dame paciencia, basada en la pel·lícula homònima, quan va contreure la malaltia malgrat els protocols de prevenció que s’aplicaven. "Mira que ens miraven amb lupa dia sí, dia no. Que el seu el pal al nas... però els actors hi ha un moment en què t’has de treure la màscara i que et pots encomanar", comenta l’actor, que assegura ser "dels que fa cas a les normes". Així mateix, Sánchez assegura que li sembla "absurd" el tema dels negacionistes de la Covid-19. "No entenc què és exactament el que neguen. Jo m’he cuidat, però mira, m’ha tocat", relata el coprotagonista de Bajo el mismo techo, al costat de Silvia Abril.

Diplomat en infermeria, l’actor destaca que les condicions en les quals aquest col·lectiu de sanitaris lluita contra la Covid-19 són "molt difícils", amb uns sous "molt normalets" i la majoria "han passat la malaltia". "Per responsabilitat, molts han tornat a treballar abans d'hora", relata Jordi Sánchez, que posa en relleu que els professionals d’infermeria "s’hi han deixat la pell" i que "són herois malgrat els pesi".

Encara que ha publicat gairebé una dotzena d’obres de teatre des que va iniciar la seua carrera d’actor, Jordi Sánchez publica ara la seua segona obra narrativa, Nadie es normal . "És un llibre que té 42 o 43 relats, alguns de cinc pàgines i altres de cinc línies, on explica històries, algunes de molt properes a mi, d’altres més o menys i altres que no té res a veure amb mi", avança.

"OBSESSIÓ" PER SER COM ELS ALTRES

En relació amb el títol de l’obra, l’escriptor assenyala que davant de l’"obsessió" general de "ser tots com el veí", el tema de l’obra és posar el valor la diversitat i les diferències. "Jo recordo de nen que hi havia una noia a la meua classe que em deia: 'Jo quan sigui més gran vull viure en aquest barri, vull ser mestra, tenir dos fills’. I jo no volia tenir res d’això i com que em vaig obsessionar amb el fet de ser una mica com els altres", explica Sánchez, que afegeix que "amb el temps" es descobreix que "cada un és fill del seu pare i de la seua mare" i que la "diversitat és el millor que hi ha".

L’obra també parla, segons detallat el seu autor, d’aquesta "preocupació" dels pares de "deixar els fills col·locats". "Jo vaig estudiar infermeria i vaig treballar com a infermer perquè a casa meua estaven espantats quan els vaig dir que volia ser actor", postil·la. L’actor, que s’ha criat "bastant al carrer" d’un barri "humil" de Barcelona, confessa que crear personatges és el que més li agrada al món, "gairebé més que inventar-me històries". A més, espera que aquest llibre "súper àgil" sorprengui el públic. "Si un relat et deixa indiferent, et pot agradar el següent", agrega. Nadie es normal, que a més és el nom d’un dels relats, parla de fills, de pares, de representants, del món del teatre. Sánchez destaca la història de dos assassins preocupats perquè un dels seus fills vol dedicar-se a un ofici que no li agrada al pare.

Els lectors podran trobar-hi el conegut Antonio Recio, el personatge que interpreta Sánchez en la sèrie La que se avecina. "Hi ha un curt de coses surrealistes que m’han passat a mi des que faig aquest personatge. El que et diu la gent pel carrer quan te la trobes", afirma, per després recordar, una vegada, un taxista "es va obsessionar" amb portar-lo a un bordell i un altre va tenir un accident per girarse a parlar amb ell mentre conduïa el cotxe.

Dramaturg, actor i guionista, Jordi Sánchez és popular per interpretar papers televisius com Antonio Recio a La que se avecina. i Josep López a Plats bruts. A més és l’autor de les obres teatrals Krámpack (Premi MAX 2003), Mareig, Fum fum fum, Soc lletja, Excuses, Avui no sopem, Assasins tots, Meitat i meitat i L’eunuc.