CIÈNCIA AUSTRÀLIA
Austràlia vol crear un "súper coala" lliure d’algunes malalties mortals
Austràlia vol crear un "súper coala" lliure d’algunes malalties mortals
Experts australians intenten crear un "súper coala", que no contregui algunes malalties que els estan matant i tingui una diversitat genètica més gran, mitjançant l’aparellament de sementals de la zona continental amb femelles que van sobreviure als incendis forestals de l’illa Cangur.
"Els súper coales seran aquells que tindran més grans oportunitats d’afrontar el canvi climàtic, així com altres malalties emergents i reptes que afronten els coales", va dir el director executiu de Koala Life, Chris Daniels, a periodistes de l’Associació de la Premsa Estrangera, a la qual pertany Efe.
En el centre d’aquest programa hi ha els 28 coales joves que van ser rescatats dels incendis forestals de l’"Estiu Negre" de 2019-20, que van calcinar el 50 per cent de l’illa Canguro, 112 quilòmetres al sud-oest de la ciutat d’Adelaida, i que van ser traslladats al Parc de Vida Salvaje Cleland, al sud d’aquesta metròpolis.
Aquests devastadors incendis van matar a gairebé el 90 per cent de la població de 50.000 coales, que tenia Cangur i va destruir tots els hàbitats d’aquests marsupials el nom dels quals significa en llengua aborigen "sense beure", en al·lusió a què el 90 per cent de la seua hidratació prové de les fulles d’eucaliptus que mengen.
ELS "NENS D’OR"
La característica més especial dels coales de l’illa Cangur és que cap pateix de clamídia, la malaltia, que està matant als seus parents de la costa aquest d’Austràlia mentre que un grapat només ha contret el retrovirus (KoRV), anomenat la sida d’aquesta espècie.
Per això s'anomena aquests 28 animals rescatats com els "nens d’or", a causa de les possibilitats que tenen de salvar l’espècie per aquesta peculiaritat.
L’altra cara de la moneda és la poca varietat genètica dels coales de Cangur degut en part a la insularitat, però sobretot al fet que tots són descendents de 18 exemplars que van ser portats a l’illa el 1920, quan la comercialització descontrolada de les seues pells va portar aquests marsupials a l’extinció a Austràlia del Sud.
En l’esforç per salvar els coales de Cangur, i potencialment a la resta d’aquesta espècie, els experts d’Austràlia del Sud volen importar a un grup de mascles de zones com les serralades Strzelecki, en el veí estat de Victòria, en les properes setmanes.
L’objectiu és que s’acoblin el setembre, durant la primavera austral, amb la vintena de femelles rescatades de l’illa Cangur, i produeixin al voltant de deu cries any.
"Serán animals d’un increïble valor", va comentar Daniels, al Parc Cleland, en remarcar que aquests súper coales "tindran una varietat genètica més gran i seran menys propensos a les malalties i condicions genètiques" que afecten per exemple el fetge o els testicles.
RECUPERAR L’ILLA CANGUR
Amb unes 250.000 hectàrees de terreny calcinades a l’illa Cangur, les possibilitats de sobreviure dels coales, són incertes, malgrat els esforços d’experts com del Banc de Llavors del Jardí Botànic d’Adelaida, que intenten reintroduir algunes espècies de la flora nativa.
El coala, un animal molt delicat i especialment sensible a qualsevol canvi en el medi ambient, roman unes 20 hores al dia dormisquejant o descansant, i utilitza les quatre hores restants per alimentar-se amb fulles d’unes quantes desenes d’espècies d’eucaliptus.
Passat poc temps des dels devastadors incendis, és "difícil saber com estan" els coales (Phascolarctos cinereus), que abans havien de ser sotmesos a esterilitzacions per frenar la seua explosió demogràfica i ara lluiten per obtenir el poc aliment disponible i es desconeix si tindran "prou menjar per alimentar la següent generació".