Deu curiositats sobre l'invent que va canviar el món

El 31 de març de 1951, exactament fa 70 anys, els enginyers J. Presper Eckert i John Mauchly, van entregar a l’Oficina del Cens dels Estats Units el primer ordinador comercial de la història que va rebre el nom d’UNIVAC I (Universal Automatic Computer I) amb l’objectiu de monitorar l'anomenat baby boom, és a dir, el substancial increment demogràfic que es va produir als Estats Units a començaments dels anys 50.

Posat en funcionament el 14 de juny del mateix any, se'n van vendre 46 unitats a algunes empreses i al govern dels Estats Units: a més de l’Oficina del Cens americana, l’UNIVAC I va ser adquirit per General Electric, empresa privada que el va fer servir a la seua fàbrica d’electrodomèstics a Louisville per a la gestió de les nòmines de pagament de l’empresa i per al sistema de control d’inventari del dipòsit. Què té de tan extraordinari aquest invent? Es podria pensar que el preu de venda, entre 1,25 i 1,5 milions de dòlars, o també la seua dimensió, ja que era gran com un enorme armari amb un pes total de 13 tones.

La veritable revolució resideix en el fet que per primera vegada en la història un ordinador va ser utilitzat per al processament de les dades, i no només per a equacions matemàtiques i càlculs complicats, funció principal fins aquell moment. A més, per primera vegada va ser utilitzat el terme “automàtic”: totes les dades, números|nombres i lletres, eren emmagatzemats i llegits per una unitat de cinta metàl·lica, sense introduir els programes manualment. Un dispositiu innovador i visionari que el New York Times va anomenar “el geni matemàtic de 2,42 m d'altura”, capaç de registrar i classificar un ciutadà mitjà partint del gènere, estat civil, educació, residència i altres informacions en un sisè de segon.

“En 70 anys la tecnología ha progressat enormement. L'UNIVAC I va ser el precursor d'aquest moviment que avui és fonamental per gestionar l'operativitat de las grans empreses del sector públic i privat – afirma Paloma Hernández, CEO de Primeur España y Latinoamérica – una gestió més bona de les dades es tradueix en un major increment de la productivitat, del temps de comercialización i del  del servei general d'una empresa, a més de permetre prendre decisions més precises i ràpides a nivell de la gestió empresarial”.

El 4 de novembre de 1952 per primera vegada en la història un ordinador va predir la victòria a les eleccions presidencials de Dwight D. Eisenhower amb un marge d’error d’1%. Des d’aleshores els americans van prendre consciència sobre la importància tecnològica d’aquesta màquina, tant que UNIVAC es va convertir en la paraula més comuna per indicar els ordinadors. UNIVAC I no va ser l’única invenció dels científics Presper Eckert i John Mauchly: pocs anys abans, exactament el 1946 van planejar ENIAC, Electronic Numerical Integrator and Calculator, el primer ordinador electrònic de propòsit general de la història. El projecte va ser comissionat per U.S. Army Ordinance Department que necessitava un dispositiu capaç de solucionar els problemes de còmput de les corbes|revolts balístiques dels projectils artilleria. A diferència d’UNIVAC I, aquest ordinador ocupava una superfície de 180 metres quadrats i pesava 30 tones. A més de la dimensió, ENIAC consumia fins 150 quilowatts de potència: precisament per això, la primera vegada que el van posar en funcionament, va provocar una apagada general al districte oest de la ciutat de Filadèlfia. No és casualitat que la paraula anglès “brainiac”, o sigui cervellet, prové del primer ordinador electrònic ENIAC.

Des de costar 1 milió de dòlars i tenir un pes de 13 tones, fins entrar a les nostres cases i a les oficines de tot el món|tothom, l’ordinador ha revolucionat la manera de viure i treballar. L’últim any la pandèmia ha afavorit el mercat dels ordinadors, registrant el millor creixement de l’última dècada a nivell global: segons una investigació realitzada per Financial Times, un estudi de la societat Gartner afirma que en l’últim trimestre de 2020 les unitats d’ordinadors enviades a tothom van ser 79,4 milions, amb un augment de 10,7% en comparació a l’any precedent, mentre sobre una base anual hi va haver un creixement de 4,8% amb relació al 2019, amb 275 milions d’unitats venudes de més, la dada més alta registrada des de 2010. La societat d’investigació IDC, en canvi, ha registrat 303 milions d’unitats enviades amb un creixement de 13,1% el 2020, mentre Canalys ha afirmat que l’últim any els enviaments|trameses han crescut d’11% arribant a 297 milions d’unitats.

10 curiositats sobre UNIVAC I, el primer ordinador comercial de la història:

1. J. Presper Eckert i John Mauchly gairebé van anar a la fallida perquè el finançament del Census Bureau només va ser de 400.000 dòlars, mentre que el disseny i la construcció de l’UNIVAC I va arribar a costar gairebé un milió de dòlars.

2. El preu de venda del primer ordinador comercial va ser al voltant de 1.25 i 1.5 milions de dòlars.

3. Va ser utilitzat per primera vegada per l’Oficina del Cens dels Estats Units per supervisar l’anomenat baby boom, o sigui l’augment demogràfic que va tenir lloc en EE. UU. als anys cinquanta.

4. General Electric va ser la primera empresa privada que va utilitzar l’UNIVAC I per gestionar les nòmines de pagament i per al sistema de control d’inventaris dels magatzems de la fàbrica d’electrodomèstics.

5. Va ser el primer ordinador de la història capaç de preveure la victòria de les eleccions presidencials. El 4 de novembre de 1952 va assignar la victòria al president Dwight D. Eisenhower amb un marge d’error d’1%.

6. UNIVAC I va ser el primer ordinador de la història utilitzat per a l’elaboració de dades, capaç d’emmagatzemar números|nombres i lletres de manera automàtica.

7. Estava compost per 5200 vàlvules tubulars, totes instal·lades al processador.

8. Pesava 13 tones, consumia 125 kW i funcionava a la velocitat de 2.25 MHz.

9. Era capaç de realitzar 445 multiplicacions al segon i podia emmagatzemar fins 1000 seqüències en la memòria al mercuri.

10. Cada element de la memòria podia contenir dos instruccions, un nombre d’11 xifres i signes o 12 caràcters alfabètics.