La pandèmia ha fet tornar les dones als seus rols tradicionals

La pandèmia ha empès de nou milions de dones als rols tradicionals que complien a casa i ha allunyat l’objectiu de la paritat de gènere, que ara es calcula tardarà 135 anys en lloc dels 99 anys previstos anteriorment.

Aquesta és l’estimació que fa l’informe sobre bretxa de gènere del Foro Económico Mundial, publicat avui i que presenta un "rànquing" que ubica als països en funció dels seus avanços, amb Islàndia, Finlàndia, Noruega, Nova Zelanda i Suècia liderant aquesta llista.

Les dades recollides per a aquest informe corroboren que malgrat els avanços en l’accés a l’educació i a la salut per a les dones, s’han registrat retrocessos en la seua participació política i en les seues condicions de treball.

El pas enrere que s’ha donat en la recerca de la paritat de gènere ha de veure amb diversos factors, com el fet que centenars de milions de nens no han pogut anar al col·legi durant mesos o durant tot l’any escolar i que les seues mares es van quedar a casa per cuidar-se’n, va dir la responsable de l’informe Saadia Zahidi.

A cura dels fills s’ha sumat el de les persones grans i, en general, d’aquells que havien de complir una quarantena o emmalaltien de la covid-19.

Existeixen totes les evidències que aquestes situacions van augmentar l’estrès entre les dones i van reduir la seua productivitat.

A més, estaven sobrerepresentades als sectors econòmics més colpejats per la pandèmia, com el comerç minorista, la restauració i el turisme a causa dels confinaments, el que ha disminuït o suprimit els seus ingressos.

"Encara no estem veient tot l’impacte de la pandèmia en les nostres dades. Algunes de les estimacions quant a força laboral, salaris i posicions de lideratge només comencen a reflectir-se, així que pot ser una subestimació del que passarà en els propers anys", va dir Zahidi en una roda de premsa.

Entre totes la desigualtats, l’econòmica és la més impactant ja que prendrà 267 anys perquè les dones tinguin les mateixes oportunitats econòmiques i els mateixos ingressos pel mateix tipus de feina i nivell de preparació.

Això es deu a la paradoxa que suposa que elles arriben a nivells cada vegada més alts d’educació, però que persisteixen les desigualtats d’ingressos i ocupen pocs llocs de decisió al sector privat.

En quan a representació política, les dades de 156 països indiquen que només ocupen el 26 % d’escons en els parlaments i el 22,6 % de les carteres ministerials.

En l’actual trajectòria, la bretxa de gènere en política tardarà 145 anys a tancar-se, afirma l’estudi.

A futur, l’informe suggereix mantenir l’atenció posada en les conseqüències que tindrà la digitalització i l’automatització al lloc de les dones en el mercat de treball, una tendència que s’ha reforçat per la pandèmia i sobre la qual moltes companyies ja estan fent plans.

Per a l’elaboració de l’informe van ser utilitzades dades de l’empresa de sondejos Ipsos i de LinkedIn que també confirmen l’impacte desproporcionat de la pandèmia en la situació laboral i personal de les dones.

Dades de LinkedIn mostren que a mesura que el mercat de treball es va recuperant a certs països les dones estan sent contractades a un ritme més lent que els homes en diverses indústries, així com en llocs de responsabilitat.

"A més veiem una bretxa de gènere que s’està obrint en les feines que tenen que veure amb tecnologies disruptives, que oferiran les feines de demà, com la informàtica, l’enginyeria o la intel·ligència artificial," va comentar en la mateixa conferència de premsa la responsable de Política Pública Global de LinkedIn, Sue Duke.