Mig segle de vida de la Família Telerín

Creada pels germans Santiago i José Luís Moro, la Familia Telerín es va convertir, en la segona meitat dels seixanta, en una veritable icona mediàtica a l’única televisió existent en aquest país (RTVE) indicant als nens espanyols, i abans de l’arribada dels programes de dos rombes (idea de la censura franquista per advertir que els seus continguts només podien ser visionats pels més grans de la casa) que era hora d’anar-se’n al llit, amb una sintonia que es va fer popular: "Vamos a la cama, que hay que descansar, para que mañana podamos madrugar".

Els protagonistes de la cortineta, en blanc i negre, eren Cleo, la més gran i Cuquín el més petit, al costat de la resta de germans, Teté, Maripí, Pelusín i Colitas, que tots en pijama, desfilaven davant de la pantalla camí dels seus dormitoris. A l’hivern s’emetia a les 20.30 hores i a l’estiu, a les 21.00 (horari, avui dia, del més impensable).

El seu èxit va ser immediat i la Familia Telerín va ser pionera en allò que més tard de denominaria "marxandatge" amb àlbums de cromos, llibretes, contes, rellotges, mocadors, ninots i una adaptació al còmic a la revista "Din Dan", propietat de Bruguera, a càrrec del dibuixant, Blas Sanchís. Tanmateix, el seu màxim de popularitat la van assolir el 1966 protagonitzant una pel·lícula d’animació, "El mag dels somnis", dirigida per Francisco Macián, adaptant una sèrie de contes de Hans Christian Andersen i amb una banda sonora interpretada, pel llavors molt popular, cantant Tito Mora.

El seu èxit va ser tal que la Familia Telerín va viatjar a altres països de Sud-amèrica com Mèxic, Xile, El Salvador i l’Argentina i van tenir fins una versió actualitzada en 3D, el 2018, produïda per RTVE i admesa per Netflix per a la seua distribució internacional.