Mor de càncer als 75 anys Arcadi Oliveres

L’economista i activista Arcadi Oliveres va morir ahir al migdia als 75 anys després d’un càncer terminal. Ho va anunciar la seua família en un missatge a la pàgina web “Paraules per a l’Arcadi”, que va habilitar fa unes setmanes perquè la ciutadania pogués enviar missatges a l’economista i activista.

La família va assegurar que “estem enormement agraïts per les mostres d’afecte que heu fet arribar a l’Arcadi durant les últimes setmanes, amb les quals l’heu fet sentir estimat i acompanyat i ens ha ajudat a celebrar la seua vida”. Oliveres s’ha caracteritzat en la seua trajectòria per ser un activista en favor de la justícia, la pau i els drets humans en causes com la cancel·lació del deute extern, la transferència del 0,7% i la promoció de la banca ètica.

Nascut a Barcelona el 1945, es va llicenciar i doctorar en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (UB), va ser professor de l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, i en els anys com a estudiant es va implicar activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants, i va participar en la Caputxinada del 1966. Va militar en l’organització Cristians pel Socialisme, en l’organització internacional catòlica Pax Christi i, des del 1981, en l’associació Justícia i Pau de Barcelona, que va presidir, així com va participar en la creació de l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (Acsar).

Va presidir durant 13 anys Justícia i Pau, va recolzar el moviment 15-M i va impulsar Procés Constituent

Va impulsar diverses campanyes i iniciatives en defensa dels drets humans i la justícia social com la transferència del 0,7% del PIB a pobresa i desenvolupament; l’objecció de consciència i la insubmissió; contra l’ingrés d’Espanya a l’OTAN; mobilitzacions contra la guerra del Golf i l’Iraq; la cancel·lació del deute extern, i la promoció de la banca ètica. Va publicar nombrosos escrits per a la divulgació d’aquestes causes i va ser un dels intel·lectuals que més es van posicionar en defensa del moviment dels Indignats el 2011.

L’abril del 2013, juntament amb la monja benedictina Teresa Forcades, va promoure Procés Constituent, un moviment que vinculava la independència de Catalunya amb un canvi de model polític, econòmic i social.

Ha rebut el Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla, el Premi Internacional Alfonso Carlos Comín, el Pere Casaldàliga del Festival de Cine Solidari de Navarcles, el Premi Internacional per la Pau de l’Institut Català Internacional per la Pau i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, entre altres guardons. L’activista va publicar el febrer passat la seua última obra, Arcadi Oliveres. Paraules d’Arcadi. Què he après del món i com podem actuar (Angle Editorial), un volum en el qual resumeix el seu pensament polític en disset grans conceptes.

Home de profundes conviccions esquerranes i catòliques, Oliveres està considerat una persona “sàvia i bona” per tots els que el van conèixer. Ahir hi va haver infinitat de condolences.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va lamentar la seua mort i va destacar la seua “saviesa, generositat i exemple permanent”. El vicepresident de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, li va agrair el “compromís, mestria i optimisme”.

El líder de Podem, Pablo Iglesias, va assegurar que Oliveres “va posar tota la seua intel·ligència i bondat per fer un món més just”. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va recordar les seues “lliçons de vida”, per la qual cosa va prometre mantenir ferm el compromís amb la justícia social.

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, el va definir com un “cristià exemplar” i va afegir que “ens ha deixat un cristià compromès que sempre va mirar de treballar pel bé comú”. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, el va descriure com “un home bo i just, referent de referents i de mil lluites compartides”.

El director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltran, va recordar que Oliveres va acompanyar les lluites contra la pena de mort i el comerç d’armes.

“Ha estat un mestre de militància i un referent moral indiscutible” Arcadi Oliveres Boadella té part de les seues arrels a Lleida, concretament per la branca lleidatana els Boadella Puigcercós, segons va explicar ahir a aquest diari Jesús Jordi Garcia Boadella. “Domingo Boadella, que era de l’Alt Empordà, es va traslladar a l’Alt Urgell.

A Fígols va conèixer Matilde Puigcercós, van tenir cinc fills, tots homes, i van emigrar a França, Suïssa i Alemanya. El meu avi i l’avi d’Arcadi eren germans.

La seua mare (Montserrat Boadella) i la meua mare (Carmen Boadella) eren cosines germanes. A més, les dos eren filles úniques i la meua mare va sentir sempre l’Arcadi com un nebot”, va afirmar Garcia.

Oliveres va estar en múltiples ocasions a Lleida. A més, la Universitat de Lleida (UdL) li va retre un càlid homenatge el maig del 2019.

“Per a mi, és una novetat extraordinària rebre aquest reconeixement. Després de 36 anys treballant en el món universitari, és la primera vegada que em fan un homenatge en una universitat”, va afirmar Oliveres.

L’acte va ser organitzat per la unitat de Desenvolupament i Cooperació, a iniciativa d’un grup de professors de la UdL i en col·laboració amb la Coordinadora d’ONG i altres moviments solidaris. A més, va destacar que “en aquesta universitat s’hagin pres tan seriosament els temes de cooperació”.

El professor va col·laborar amb la UdL i va ser l’encarregat d’inaugurar el curs acadèmic a la facultat de Dret, Economia i Turisme l’any 2016. També va oferir una xarrada multitudinària a la plaça Ricard Viñes l’any 2011 durant les protestes del moviment del 15-M.

Amb arrels a l’Alt Urgell i homenatjat per la UdL Desenes d’entitats socials catalanes i de la resta de l’Estat van recordar l’activista. “L’Arcadi ha estat un autèntic mestre de militància i un referent moral indiscutible”, van destacar des de Justícia i Pau, entitat que l’activista va presidir durant tretze anys i de la qual va ser membre actiu des del 1981.

La Taula del Tercer Sector Social va agrair a Oliveres “els anys de valentia, compromís i lluita compartida” en la defensa dels drets de les persones en situació vulnerable. “L’Arcadi ha estat un mestre, un referent i un bon amic”, van destacar des de l’Institut Català Internacional per la Pau, del qual va ser membre de la primera junta de govern i del qual va rebre el Premi Constructors de Pau el 2017.

Per la seua part, la Universitat Internacional de la Pau, de la qual era president, va expressar el seu agraïment per la “mestria i coherència” i va elogiar la seua serenitat i generositat..