Els perills de l'alvocat, el 'devorador' d'aigua

Aquest dimarts, el programa En el punto de mira de Cuatro va investigar alguns dels aliments que més s’han posat de moda durant els últims anys amb l’auge dels hàbits i la cuina saludable, com la quinoa o l'alvocat, l’impacte mediambiental del qual preocupa molts investigadors.

Segons va mostrar el programa, Espanya ja és el vuitè en producció d’alvocat a nivell mundial, i el primer a Europa (aquí creix un 8% del que es ven al mercat comunitari). Està sent la salvació de l’agricultura nacional i genera 100 milions d’euros en beneficis anuals. No obstant, el país originari de l’alvocat és Mèxic, i és allà, a la República Dominicana i a Mèxic d'on en surt la producció més important. En realitat deu països concentren el 80% de la producció mundial. Mèxic, el primer de la llista, conrea 1,3 milions de tones; Perú, (309.000 tones) i Xile (192.000) i és aquest augment de producció en tan pocs llocs el que porta problemes mediambientals. A Mèxic, per exemple, la moda d’aquest cultiu ha portat els agricultors a cremar àmplies zones de bosc. "Cada any es perden entre 600 i 1.000 hectàrees per aquesta raó, segons dades del governamental Institut Nacional d’Investigacions Forestals, Agrícoles i Pecuàries", deia la BBC en un reportatge. Un altre dels problemes té a veure amb el transport. Un estudi publicat per la firma de serveis anglesa Carbon Footprint afirma que els viatges d’aquests alvocats comporten una empremta de carboni de gairebé el doble que un quilo de plàtans: "Un alvocat mexicà hauria de viatjar més de 5.000 milles per arribar al Regne Unit".

Aquests països tenen un clima molt més plujós i humit que el d’Espanya, país de secà. El programa es va traslladar a Màlaga, on van explicar que l’alvocat es ven al triple del preu de la tomata. També van parlar dels beneficis de l’alvocat, del qual destaquen les seues vitamines i propietats hidratants. Però cada quilo d’alvocat necessita 600 litres d’aigua. El programa, dirigit per Verónica Dulanto, va parlar amb un agricultor que va desglossar en què havia invertit els seus diners per adaptar els seus terrenys al cultiu de l’alvocat.

"Tenim un embassament, energia fotovoltaica, generem matèria orgànica a terra, controlem la poda perquè es conservi la humitat del terra..." va comptar Jesús, que havia gastat més de 150.000 euros en això. Encara que expliquen que surt rendible, el ja anomenat or verd podria acabar assecant els camps del sud d’Espanya.

Rafael Yus, portaveu d’Ecologistas en Acción, va coordinar el 2016 una publicació anomenada La burbuja de los cultivos subtropicales y el colapso hídrico de la Axarquía, en la qual advertia de l’excés de consum d’aigua per a les plantacions. "Es va realitzar una cartografia de tots els cultius i es va calcular que el consum total d’aigua assolia els 100,58 hm3. D’ells, 64,7 hm3 van ser exclusivament per a cultius subtropicals. Mentre que el Pla Hidrològic de la Junta d’Andalusia, que és el que fixa la quantitat d’aigua disponible, establia una quantitat per a ús agrícola de 86,5 hectòmetres cúbics. El regadiu a la zona ja està fora de control. Estem a punt del col·lapse hídric", diu Yus