SEGRE
Com mengen els nostres fills a l'escola?

Com mengen els nostres fills a l'escola?

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Molts nens d’educació infantil o primària es queden a menjar al col·legi. Com mengen? L’experiència d’una enquesta de l’Organizción de Consumidors i Usuaris (OCU) realitzada entre més de 500 famílies sobre el menjador de l’escola serveix per extreure interessants conclusions. S’han entrevistat 529 famílies de tot Espanya, amb nens en edat escolar en col·legis públics (72%), concertats (22%) o privats (6%).

Segons les seues respostes, en el 52% dels casos es cuina directament en el centre. Un 25% que es porta en línia freda (per escalfar posteriorment en el centre), i un 10% es porta en línia calenta (elaborat el dia): Un petit percentatge barreja diferents models.

En general, cuinar al centre escolar és més habitual en els centres públics que en els concertats i privats.

Menjar a l’escola en un centre públic costa uns 98 euros mensuals, de mitjana, però en els centres concertats i privats el preu puja fins els 130 euros. Els menús millors i més complets no han de ser els més cars.

Massa patates, poc llegum: Les mitjanes  de consum d’arròs, pasta i patates superen lleugerament les recomanacions, i també la suma d’elles és 3,25 vegades a la setmana, per sobre del màxim de 3 racions. Tanmateix, el consum de llegums veiem com no arriba al mínim d’1,5 vegades a la setmana.

Mengen verdura... però en puré: La presència de verdura és fonamental, proporcionen vitamines, minerals i fibra en la dieta dels escolars, i tenen una densitat energètica baixa. La seua presència als menús ha de ser complementària als hidrats de carboni. El valor mitjà de l’enquesta és de 2,79, adequat. Tanmateix la meitat de la verdura present als menús es correspon amb amanides de guarnició (que sovint els nens es deixen al plat) i fins el 30% es presenten en forma de puré. Es troben a faltar preparacions de verdura clàssiques: mongetes, minestra, coliflor...

Falten ous: Carns, peixos i ous haurien d’aparèixer entre una i dos vegades a la setmana als menús. L’objectiu és variar-los, alternar-los, donant prioritat a les carns més magres, als peixos blaus rics en omega 3, i els ous. Mengen alguna cosa més de carn del que recomanem (perquè inclouen embotit, en excés gras). Les quantitats de peix són adequades, encara que haurien de prendre més peix blau, idealment els nens més petits no haurien d’abusar de peixos de gran mida (tonyina, peix espasa), pel seu contingut en mercuri, però sí incorporar greixos omega 3 procedent d’un altre tipus de peixos blaus (salmó, truita, seitó, sardines, verat...). Lamentablement, el consum d’ous no arriba al mínim establert d’una vegada a la setmana. L’ou és un aliment amb poques calories, ric en proteïnes, en minerals i vitamines.

Fruita de temporada: La fruita ha de ser sempre el rei de les postres. S’hauria d’optar sempre per fruites de temporada, anar alternant entre unes i d’altres... a la pràctica, els nostres nens mengen fruita a l’escola unes 3,5 vegades a la setmana, no diàriament. A més, la varietat continua sent una assignatura pendent: bàsicament prenen plàtans, pomes i peres. En contrapartida, aquesta carència|mancança de fruita se supleix amb un excés de postres làcties, sobre tot iogurt ensucrat: en comptes d’una a la setmana, de mitjana es prenen 1,3 vegades...

tracking