Experts demanen tranquil·litat sobre AstraZeneca: "els casos són molt infreqüents"

"Els beneficis excedeixen clarament els riscos" és el missatge en el qual coincideixen els experts consultats per Efe sobre la vacuna contra la covid de AstraZeneca i insisteixen que els esdeveniments trombòtics acompanyats de trombopènia amb què se l’ha relacionat són "molt infreqüents".

Les conclusions de l’Agència Europea del Medicament (EMA) sobre la vacuna anglosueca fetes públiques dimecres passat confirmen un "possible vincle" amb els casos "inusuals" de coagulació sanguínia apareguts en alguns països.

Per arribar a aquesta conclusió, l’EMA ha revisat 62 casos de trombes cerebrals venosos i 24 casos de trombosi a abdomen (vena esplàcnica) acompanyats de baixes plaquetes i ha considerat que "han d’incloure’s com a efectes secundaris molt rars", si bé, en tot cas, manté que els beneficis de la vacuna superen als riscos.

El manifestat ahir per l’agència europea ha provocat un canvi de criteri en l’estratègia europea en la vacunació amb aquest fàrmac, inclosa l’espanyola, tal com va anunciar ahir la ministra de sanitat, Carolina Darias, que va acordar amb les comunitats suspendre la immunització amb aquest sèrum en els menors de 60 anys.

De moment, Espanya manté la vacunació amb AstraZenca per a les persones d’entre 60 i 65, encara que aquesta tarda la Comissió de Salut Púbica podria ampliar la franja d’edat fins els 69.

Aquests "vaivens" amb el fàrmac anglosuec "sens dubte" que han repercutit en la confiança de la població a la vacuna, segons el vocal de la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia (SEHH), Ramón Lecumberri, que ha demanat "tranquil·litat" perquè "estem parlant" d’un nombre de casos adversos "veritablement baix" i la vacuna "és efectiva".

"El risc-benefici és clarament favorable en tots els grups d'edat, fins i tot en joves", assegura Lecumberri, que en aquest sentit considera que el límit dels 60 anys cap a baix per no administrar la vacuna a Espanya "va mes allà de l’evidència".

Recorda que quan va arribar la vacuna a Espanya es va decidir que no s’administrés als majors de 55 però a causa que en els assajos havien participat una representació escassa de persones d’edat avançada, amb la qual cosa no es podia assegurar l’eficàcia de la mateixa en aquests col·lectius.

Amb l’experiència acumulada d’altres països com el Regne Unit en els que la vacuna no va tenir límit d'edat per a la seua administració s’ha comprovat que és efectiva també en pacients més grans, recorda el vocal de la SEHH.

Precisament sobre el límit d’edat, en una roda de premsa l’epidemiòleg de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelona) Oriol Mitjà ha considerat "exagerada" la paralització de la vacunació als menors de 60 anys i ha defensat el seu ús en població més jove malgrat el seu vincle amb casos de trombes.

"Crec que potser no hi hagués raó per fer aquesta limitació tan severa i és segur continuar utilitzant-la en població més jove", ha opinat Mitjà.

El fet que aquests casos adversos s’hagin donat més en dones amb menys de 60 anys no vol dir, apunta Lecumberri, que aquest perfil pugui implicar més risc sinó pot indicar que hi ha més dones joves que han rebut la vacuna.

Insisteix l’expert en què tant la trombosi de sins venosos cerebrals, a abdomen i arterial està acompanyats en aquests casos de trombopènia -descens de plaquetes-, episodis, tots ells "molt infreqüents".

No hi ha factors que predisposin a patir aquests episodis rere la vacuna, ni cap factor de risc, l’única excepció, concreta l'expert, i així ho estan estudiant també a Espanya és que podria excloure’s per a aquells pacients amb antecedents de trombocitopènia induïda per heparina.

Es tracta també d’un quadre infreqüent i que comparteix el mecanisme patogènic. Per precaució Lecumberri sí exclouria aquests pacients "però és un nombre de casos ridícul, uns centenars a tot estirar a Espanya".

Des de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), el seu president, José Miguel Láinez, coincideix en declaracions a Efe en el mateix missatge i és que el nombre d’episodis en el cas dels trombes cerebrals venosos és de 62 en una població de milions de persones vacunades.

"La freqüència afortunadament és molt baixa", ressalta Lainez, que explica que els sins cerebrals són com les venes per les quals la sang surt del cervell: "la sang entra per les caròtides i surt per les jugulars i hi ha uns canals que són com el desaigüe de la sang del cervell i aquests són els sins venós i allà és on es produeixen les trombosis en aquests casos", explica.

Es tracta d’una patologia molt rara d’ictus que suposa menys del 0,5 % dels ictus totals, amb la qual cosa la incidència "és baixeta".

El símptoma més important és el mal de cap "bastant insuportable", que no se soluciona amb un analgèsic habitual i que va en augment i juntament poden aparèixer altres signes com a crisi epilèptica, visió doble o paràlisi entre d’altres.

Segons indica Lecumberri, els símptomes d’aquests casos, o els de trombosi arterial o abdominal si es donen, una cosa que reitera que és molt infreqüent, apareixerien entre el tercer i catorzè dia després de l’administració de la vacuna d'AstraZeneca.

Si afecta a les cames, el que produiria és un inflor amb dolor de l’extremitat, si ho fa als pulmons, els símptomes serien de dificultat respiratòria, acompanyada de dolor toràcic i generalment apareix de forma sobtada.

És molt important davant d’aquests signes d’alarma acudir a temps a Urgencias perquè un diagnòstic aviat juga sempre a favor i si s’atén a temps poden ser guaribles.

El tractament és amb anticoagulant però cal evitar els de tipus heparina i associar el tractament amb immunoglobulines.

Per això, els experts insisteixen: si reps el missatge de la cita per a la vacunació, sens dubte cal anar, perquè "els beneficis superen clarament els riscos".