Aconseguir ser viral, ¿però a quin preu?
Aconseguir ser viral, ¿però a quin preu?
Selfies des de les altures o balconing, selfies amb feres salvatges, baralles gravades, reptes perillosos, vexacions o conducció temerària són només alguns exemples visuals que aconsegueixen audiència, viralització i atenció del públic. "Aquesta desviació digital circula lliure i massivament per les xarxes i internet i està justificada pel factor lúdic, llibertari i expressiu, fet que porta que es cometin delictes per ser comunicats", alerta Myriam Herrera, professora de Criminologia de la Universitat de Sevilla en base a un estudi de l'autora de recent publicació.
Entre les raons que poden explicar que algú posi en risc la seva vida per ser viral hi ha la “competició digital” que suposa Internet. "Vivim en una economia de l'atenció, competim per cridar l'atenció, per tant, si volem disputar-la necessitem utilitzar imatges especials, dures i desviades", comenta Herrera, el que es considera com a "erostratisme digital".
Antonella, d'11 anys, va morir fa menys d'un mes per seguir un repte viral d'ofegament a Tik Tok; el segrest d'un nen amb discapacitat a qui van segellar els llavis amb loctite i que van difondre a través de les xarxes són alguns dels exemples que es van tractar a la jornada Selfies, acte-enregistraments i reptes virals: l'oci desviat posa a Instagram, organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Moltes d'aquestes atrocitats ja passaven fa anys, però ara es publiquen i es fan virals a les xarxes socials. Aquestes narratives visuals comuniquen històries de vegades desviades i cruels i aconsegueixen gràcies a la tecnologia fer-se en molts casos eternes i virals. La rapidesa del món en què vivim fa que "a internet, l'eternitat és possible gràcies a la viralitat", afirma Herrera. "Aquest oci desviat es manifesta d'una manera especial a les xarxes socials perquè aquests nous espais han generat no només una via diferent i nova per a comunicar-se, sinó altres formes de relacionar-se que alteren la manera, els codis i els efectes i suposen una alteració de les regles que porta a comportaments desviats", afegeix Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal i investigador líder del grup VICRIM de la UOC.
Entre els exemples i tipologies d'imatges desviades més comuns d'aquest fenomen en xarxes hi ha:
- Imatges d'auto-posada en risc: És a dir, selfies des de les altures, balconing, selfies ferroviaris, selfies amb feres o fauna salvatge.
- Reptes virals: Se segueix el repte encara que suposi un perill, per exemple es consumeixen pastilles contra al·lèrgia, es posa cola en algunes parts del cos (Gorilla Glue Challenge), cremar-se la pell amb gel i sal (salt and ice challenge)...
- Imatges d'impacte cultural: selfie de trofeu, fauna silvestre, fotos de desastres, Aporo selfie (selfie que es fa davant de persones indigents, borratxos, marginals) o de turisme fosc.
- Auto-gravacions delictives: vídeos de violacions grupals, pornografia de menors, pallisses, actes vandàlics, conducció temerària.
