L'assetjament escolar a les xarxes creix

Internet s’ha convertit per a la societat en una finestra al món exterior més que mai durant la pandèmia. Una forma de mantenir les relacions amb l’entorn en un moment en què les restriccions insten a reduir el contacte físic per evitar contagis per la Covid-19.

Fins aquí, és normal. Després arriba el que passa quan no es tenen eines per fer un bon ús de les noves tecnologies.

També com defensar-nos d’aquells que les utilitzen per fer mal. En el cas de nens i adolescents, els experts alerten que s’han incrementat un 50% les atencions per assetjament escolar de forma virtual, la qual cosa es coneix com a ciberbullying.

Xavier Amat, psicòleg, e-terapeuta i coordinador d’Òrum Center de Lleida, va participar divendres en una jornada organitzada per l’ONG nord-americana Expediente Rojo Project, amb la col·laboració de l’FBI, centrada en la detenció i abordatge psicològic de les diferents formes de violència virtual. “Amb la pandèmia, hem passat de l’assetjament escolar de forma presencial al virtual i aquest s’ha incrementat els set dies de la setmana i les 24 hores del dia.

A més, cal afegir-li l’efecte anonimat, que pot transmetre la falsa sensació que tot s’hi val”, explica Amat a SEGRE. De fet, insisteix que l’assetjador ha buscat altres víctimes com les xarxes socials, una cosa que, concreta, afecta tant menors com adults, a l’estar més exposats a les pantalles.

En el cas dels nens i adolescents, Amat assenyala que “hauríem de plantejar-nos si tenen prou maduresa per seguir les classes de forma online i no tots els professionals tenen les eines necessàries per saber si realment els alumnes segueixen o no els continguts”. En aquest sentit, assenyala que els psicòlegs i logopedes estan detectant falta de concentració i atenció en els estudiants.

Tanmateix, Amat vol deixar clar que la violència virtual, concretament l’assetjament, pot afectar tant menors com adults. En aquest últim cas, el més quotidià i que ens pot passar desapercebut és tota la informació que compartim a través de xarxes socials com Instagram, Facebook o Twitter.

“Ens podem trobar amb trolls que ens inunden de missatges negatius els comptes de les plataformes online. Això també és un assetjament i, encara que ja és un delicte, hem de formar-nos per saber com actuar i pal·liar els efectes psicològics”, afirma.

En el cas dels adults, Amat destaca que també s’està donant una espècie d’assetjament laboral per la falta de desconnexió, a causa de l’auge del teletreball. La prevenció és la clau per evitar ser víctima, però s’ha d’actuar.

El psicòleg lleidatà assenyala que el primer que cal fer és “plantar cara al troll, perquè l’assetjador no pararà per ell mateix”. Amat destaca la importància de demanar ajuda i aprendre eines de protecció a internet.

La ciberdelinqüència ha trobat la seua raó de ser amb la pandèmia, però ja s’havia disparat molt abans. El 2019, es van conèixer més de 2.600 delictes a través d’internet a la província de Lleida, més del doble que quatre anys abans. En el cas dels menors, la xifra de les víctimes també s’ha duplicat.

Per què ens agraden tant les noves tecnologies?

Ens agraden tant perquè es genera el neurotranmisor “dopamina”, que és una recompensa variable. Seria similar a una màquina escurabutxaques: posar les monedes implica que et pot donar diners o te’ls treu. Això ens passa quan volem rebre una resposta positiva a les xarxes socials, per això busquem els likes. I com més dopamina tinguem, més sensació de felicitat. Al final ocorre que quan no rebem aquestes recompenses, ens comporta sofriment.

Com s’ha d’actuar contra l’assetjament de qualsevol edat?

El primer que cal fer és que la víctima ha de plantar cara a l’abusador, saber de qui es tracta, guardar totes les proves possibles de l’assetjament i no caure en provocacions. I, sobretot, no sentir-se culpable. En el cas dels menors, avisar als pares i el centre per activar el protocol per ciberbullying. Moltes vegades l’assetjador és de l’entorn més pròxim. Pot ser un amic del qual mai ho esperaries.

I per prevenir?

Aconsello l’ús dels controls dels pares, no compartir informació personal i limitar el temps d’ús de les noves tecnologies segons l’edat.

«Cal plantar cara a l’abusador»