Gagarin va tocar les estrelles fa seixanta anys

Fa seixanta anys el cosmonauta soviètic Yuri Gagarin es va convertir en el primer home en volar a l’espai, una gesta que continua enorgullint els russos i meravellant la resta del món, ja que, segons passa el temps, es descobreixen nous detalls de la seua increïble odissea. "El meu pare va partir rumb cap al desconegut amb un 50 % de possibilitats de tornar. Què significa un 50 %? Que podia tant tornar com que no", comenta a Efe la seua filla Yelena, directora dels museus del Kremlin.

Des d’aleshores, l’ésser humà ha arribat a la Lluna i ha enviat naus als últims racons de la nostra galàxia, però cap fita no és comparable amb el que va protagonitzar un home d’origen camperol el 12 d’abril de 1961 en fer un volt al voltant de la Terra. "Poyéjali!" (Allà vaig!), va dir Gagarin abans d’enlairar-se a bord de la nau Vostok. Moltes coses podien sortir malament. De fet, hi va haver en l’últim moment un fallo d’hermetisme i va caldre tornar a col·locar els 32 cargols que segellaven l’escotilla de la càpsula.

Els documents soviètics desclassificats demostren que les autoritats temien que tingués lloc un accident, que Gagarin morís o perdés la raó. Fins i tot, el pare de la cosmonàutica soviètica, Serguéi Koroliov, li va preparar menjar per a tres voltes a la Terra, davant de la possibilitat d’un error tècnic.

"No hi ha i mai no hi haurà cent per cent seguretat de l’èxit d’un vol espacial, especialment el primer. És difícil decidir a qui enviar a una mort segura", va escriure al seu diari Nikolái Kamanin, instructor en cap dels cosmonáutas soviètics.El mateix Gagarin, conscient del risc que corria, va escriure una carta a la seua esposa en qui li donava permís per tornar a casar-se, encara que també va deixar plasmat al seu testament: "Crec totalment en la tècnica. No ha de fallar".

Les instruccions preveien la possibilitat que es catapultés 40 segons després de l’enlairament, encara que els anteriors dos llançaments de prova amb gossos havien estat un èxit.Davant de la possibilitat que aterrés en un altre país, van decidir escriure-li en l’últim moment a l’escafandra, "CCCP", l’acrònim d’Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

També es van preparar tres versions oficials de l’ocorregut, encara que, finalment, el despatx que va llançar l’agència TASS va informar de l’"exitosa tornada de l’home del primer vol espacial". "La valentia del meu pare, això és el que va despertar admiració. Era una cosa sense precedents per al seu temps", explica la filla.

A més, segons asseguren els historiadors, el vol no va durar 108 minuts, com es creia fins ara, sinó poc més de 106.

Gagarin va tornar sa i estalvi i la Unió Soviètica va aconseguir una de les seues victòries més grans durant la Guerra Freda. Els Estats Units l’avançarien en els anys següents en la cursa espacial, però el Kremlin va colpejar primer.

"Per a mi, el cosmos és Gagarin", diu a Efe Rumiá Nurskánova, la primera persona que va veure el cosmonauta després del seu aterratge en un camp de la regió de Sarátov, a gairebé mil quilòmetres de Moscou. Rumiá tenia 4 anys i mig quan va veure descendir la nau amb dos grans globus rojos. "Estava plantant patates amb la meua àvia. Poc després d’observar els globus, vam veure que entre l’herba se’ns atansava algú. Al principi, pensàvem que no era un ésser humà", rememora.

La seua àvia va començar a resar per por. Llavors, agrega, "vam sentir una veu d’ultratomba: 'soc dels vostres’". "La meua àvia el va ajudar a treure’s l’escafandra i vam veure que era un home somrient. Li vam oferir un vas de llet", recorda. Per a sorpresa de Gagarin, elles mai no n'havien sentit a parlar, ja que no tenien ni llum ni ràdio. "Ni tan sols sabíem que l’URSS havia enviat un home a l’espai. Gagarin i la meua àvia van anar a veure l’estat de la nau, però jo em vaig haver de quedar, ja que la vedella es volia menjar les patates. En aquell moment, les patates eren més importants que Gagarin", assegura entre rialles.

Tant elles com el lloc d’aterratge es van convertir en celebritats. Curiosament, Gagarin va morir el març de 1968, dos mesos després que la seua àvia. Cada any Rumiá hi torna convidada per les autoritats locals, encara que la casa de fusta ja fa molt que no existeix i al seu lloc han erigit un parc memorial i un museu, que ha estat visitat avui pel president rus, Vladímir Putin, i la primera dona que va volar a l’espai, Valentina Tereshkova (1963).

En una demostració de la importància històrica de Gagarin per a aquest país, a prop del 70 % dels russos es coneix de memòria la data de l’històric vol.