D'on prové la llegenda de Sant Jordi?

La llegenda de Sant Jordi compta amb més de 2.000 anys d'història i en tots aquests anys ha estat notablement desvirtuada+. La història del cavaller comença amb les persecucions cristianes durant l'imperi romà, hi intervenen les croades i un dels llibres més difoses de l'edat mitjana.

Per una banda, hi havia la vida del sant, que era un militar romà del segle III d'origen grec convertit al cristianisme i mort en martiri per no haver volgut abjurar la seva fe. La història del personatge principal és molt discutida, però sí que se sap que els fets van passar a l'Orient Mitjà i se'n va estendre el culte.

Però no va ser fins al segle XIII quan apareix la llegenda en què s'inclouen els episodis de Sant Jordi, la princesa i el drac, dins de la Llegenda Àuria, escrita pel frare dominic Iacoppo da Varazza, que va ser un autèntic best-seller medieval. En aquesta obra, s'hi expliquen les vides de més d'un centenar de sants, entre les quals la de Sant Jordi.

La Llegenda Àuria va tenir un gran ressò i es va difondre per tot Europa. La seva influència es va allargar durant tota l'edat mitjana i va ser font d'inspiració de diversos escriptors i artistes. Arran d'aquest llibre, el personatge de Sant Jordi protagonitza nombroses llegendes guerreres, com la presa de la ciutat d'Alcoi i altres versions en què lluita a favor de comtes catalans i dels reis de la Corona d'Aragó.

Però la versió que va arribar al segle XIX, la més semblant a l'actual, va ser documentada pel folkorista Joan Amades al Costumari Català i presenta un seguit de trets que són únics de la versió catalana, fruit d'un procés lent d'adaptació que va durar segles.

El nostre relat de la llegenda de Sant Jordi, no passa a Silene (Líbia), on el va situar Iacoppo da Varazza, sinó a Montblanc, i en algunes versions a Rocallaura.