El jutge fixarà la custòdia i el règim de visites de les mascotes en un divorci

Les mascotes seran tractades com la resta de membres de la família en cas de divorci i ningú no podrà embargar-les encara que el seu amo sigui un morós. El Congrés va aprovar ahir amb el suport de tots els grups menys Vox, prendre en consideració una Proposició de Llei per la qual els animals deixaran de ser considerats béns mobles o propietats i passaran a ser reconeguts com|com a éssers sintientes en la legislació espanyola, que permetrà a la justícia, entre altres qüestions, determinar el seu règim de custòdia en processos de divorci o separació.

Així, la reforma obliga al jutge a establir la guarda i custòdia de l’animal, que podrà recaure en un dels cònjuges o ser compartida, i a detallar un règim de visites si ho creu necessari, així com a especificar les mesures cautelars que veu precises perquè cada part pugui complir el previst al conveni, inclosa la manutenció.

La intenció de la reforma, entre d’altres, és que deixin de veure’s situacions com la del gos que va ser subhastat després d’un desacord en un tràmit de divorci. A més, quan es completi la reforma legal, els animals tindran drets i els seus propietaris hauran d’atendre el seu benestar, evitar el maltractament, l’abandó, o la provocació d’una mort cruel i innecessària.

La reforma, que canviarà 26 articles del Codi Civil, un de la Llei Hipotecària i un altre de la Llei d’Enjudiciament Civil, altera la naturalesa jurídica de tots els animals domèstic i garanteix la protecció dels aproximadament 16 milions de mascotes que conviuen amb les famílies espanyoles. Un dels canvis fonamentals de la reforma és el que busca tractar els animals de companyia pràcticament com a un més de la família. De fet, el 40 % de les llars té una mascota. Preveu modificar els articles 90, 91, 94 i 103 del Codi Civil, els que diuen com ha de ser el conveni judicial que reguli una separació, divorci o nul·litat, per obligar el jutge no només a determinar les condicions en què queden els fills i les propietats de la parella, o les pensions que s’han de pagar, sinó també a fixar amb detall la destinació|destí de les mascotes familiars.

La nova llei també busca protegir l’animal de companyia dels compromisos i maniobres financeres de la família. D’una banda, modifica la llei d’enjudiciament civil per declarar entre els béns que considera "en absolut inembargables" per respondre als deutes dels seus propietaris a les mascotes. El legislador pren aquesta mesura, indica en el text, "en consideració a l’especial vincle d’afecte que lliga als animals de companyia amb la família amb qui conviuen". A la recerca d’una protecció similar, canvia també l’article 111 de la llei hipotecària. La modificació prevista diu que, "tret de pacte exprés", les hipoteques no podran incloure entre els béns que serveixen d’aval els animals domèstics d’una explotació ramadera, industrial o de lleure. El que prohibeix en qualsevol cas és que les hipoteques s’estenguin als animals de companyia.

Les modificacions del Codi Civil també regulen com actuar davant de la troballa d’un animal domèstic. Com a norma general, diu que ha de tornar-lo al seu propietari, per mitjans propis o a través de les autoritats, i que té dret a reclamar les despeses generades. Però també indica que pot quedar-se'l, fins que l’autoritat decideixi sobre això, si té sospites fundades de maltractament o abandó a l’animal.

Aquesta reforma legal atansa Espanya a altres països d’Europa, i actualitza la consideració dels animals tal com exigeix l’article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que urgeix als Estats a respectar les exigències en matèria de benestar dels animals com|com a “éssers sensibles”.