DEMOGRAFIA PADRÓ
Lleida va guanyar habitants el 2020 per la població estrangera
Catalunya i Espanya van reduir nombre de població durant la pandèmia
Ciutadans passegen per l’Eix Comercial de Lleida.
Les comarques lleidatanes van registrar l’any passat un nou ascens de població malgrat la pandèmia de coronavirus, gràcies a l’arribada de població estrangera a la província. Segons l’estadística del padró continu publicada ahir per l’Institut Nacional d’Estadística, a 1 de gener del 2021, la província de Lleida comptava amb 439.128 habitants, un 0,13% més que en la mateixa data del 2020, abans de l’inici de la crisi sanitària.
Un augment que es tradueix, concretament, en 611 persones més, gràcies a la població estrangera, que puja en un total de 1.024 habitants a la província. D’aquesta forma, el padró mostra un creixement continu d’habitants en els últims quatre anys.
A falta de concretar les dades provisionals publicades ahir, l’INE també confirma que la pandèmia ha provocat un èxode rural, amb una caiguda de la població als municipis amb més habitants. En el cas de la capital del Segrià, que concentra el 31% del total de la població, aquesta ha caigut un punt l’últim any.
Per edats, es produeixen descensos de població en totes les franges menys en els majors de 65 anys, que augmenten un 0,77%, fins un total de 85.826 habitants a les comarques lleidatanes. Entre la població d’edat més avançada, destaca l’increment de veïns nonagenaris, amb un total de 6.628, cosa que es tradueix en un augment del 3,7%, i també de lleidatans centenaris, que assoleixen la xifra rècord de 189 habitants, deu més que el 2020.
Per sexes, el nombre de població masculina és més elevada que la femenina a la província de Lleida, i la primera és la que experimenta un creixement més notable l’últim any, amb un augment del 0,23% davant del 0,03% de les dones, segons l’INE.
Per la seua banda, l’Estat té inscrites al padró 106.146 persones menys a 1 de gener del 2021 respecte a l’any passat. El total de població arriba a 47.344.649 habitants, la qual cosa representa un descens del 0,2 per cent després de quatre anys de creixements continuats. Per la seua part, Catalunya compta amb 23.551 persones menys empadronades, amb un descens del 0,3%.
