Un nou mapa dels confins de la Via Làctia ofereix interessants descobriments

Un nou mapa panoràmic dels confins de la Via Làctia ha descobert l'empremta d’estrelles agitada per una petita galàxia que, en uns 2.000 anys milions d’anys, xocaria contra la nostra i, a més, pot oferir noves proves sobre les teoria de la matèria fosca.

L’estudi que publica avui Nature ha fet servir dades de 2009 a 2018 de la missió Gaia de la Agencia Espacial Europea (ESA) i el telescopi Neowise de la Nasa per traçar aquest mapa de la regió més externa de la nostra galàxia, que es coneix com halo galàctic i està escassament poblat d’estrelles.

Tanmateix, els experts creuen que pot contenir una gran reserva de matèria fosca, una substància encara desconeguda que constituiria la major part de tota la massa de l’Univers, però de la qual, fins ara, només s’han detectat els seus efectes gravitacionals.

L’estudi, que han dirigit astrònoms del Centre d’Astrofísica Harvard-Smithsonian, revela que una petita galàxia anomenada Gran Núvol de Magallanes (GNM) "ha navegat a través de l’halo galàctic de la Via Làctia com un vaixell a través de l’aigua, creant un rastre d’estrelles darrere d’ella".

Estudis anteriors havien insinuat l’existència d’aquest rastre i l’actual mapa confirma la seua presència, oferint una visió detallada de la seua forma, mida i ubicació.

Aquesta pertorbació en l’halo també ofereix als astrònoms l’oportunitat d’estudiar la matèria fosca, que creuen que seria com una espècie de bastida sobre la qual es construeixen les galàxies, de tal manera que, sense ella, sortirien volant en girar.

Si, com es considera, en l’halo de la Via Làctia existeix matèria fosca, el pas del Gran Núvol de Magallanes per aquesta zona hauria de deixar també un rastre de matèria fosca, explica en un comunicat el Centre d’Astrofísica Harvard-Smithsonian.

La interacció entre la matèria fosca i el Gran Núvol de Magallanes té grans implicacions per a la nostra galàxia, doncs la gravetat de la matèria fosca l’arrossega i alenteix.

Això farà que l’òrbita de la galàxia nana sigui cada vegada més petita, fins que finalment col·lideixi amb la Via Làctia en uns 2.000 milions d’anys.

Els autors del treball també creuen que el nou mapa -juntament amb dades addicionals i anàlisis teòriques- pot proporcionar una prova per a diferents teories sobre la naturalesa de la matèria fosca, com per exemple si està formada per partícules, com la matèria regular, i quines són les seues propietats.