Desenvolupen un fàrmac que reverteix els símptomes de l'Alzheimer en ratolins

Investigadors de la Facultat de Medicina Albert Einstein de Nova York han dissenyat un fàrmac experimental que potencia un tipus d’autofagia, un mecanisme natural de neteja cel·lular que elimina les proteïnes no desitjades i que és capaç de revertir els símptomes de la malaltia d’Alzheimer en ratolins, el pas previ perquè funcioni en humans.

L’estudi, publicat avui a la revista Cell, ha estat dirigit per una de les científiques més destacades d’Espanya, Ana María Cuervo, doctora titular de la Càtedra Robert i Renée Belfer per a l’Estudi de les Malalties Neurodegeneratives i codirectora de l’Institut d’Investigació sobre l’Envelliment en el Albert Einstein College of Medicine de Nova York.

"Els descobriments en ratolins no sempre es traslladen als humans, especialment en la malaltia d’Alzheimer," i "no volem crear falses expectatives" adverteix Corb, però, amb aquesta investigació, "pensem que podria funcionar perquè l’únic que estem fent és reposar una funció de la cèl·lula al nivell juvenil", explica la doctora a EFE.

Per això, "bàsicament utilitzem la forma natural en què les cèl·lules eliminen la toxicitat en una persona jove", insisteix.

El compost reactiva l’autofagia mediada per xaperones (AMC), un procés de neteja cel·lular clau per a la salut i l’envelliment, descobert per aquesta biòloga cel·lular en els 90.

A mesura que envellim, l’autofagia perd eficiència i permet que les proteïnes tòxiques s’acumulin provocant danys a les cèl·lules.

És com posar les escombraries en bosses i que no se les emporti l’escombriaire; quan passa això, el cervell desenvolupa malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, els pacients del qual tenen agregats proteics tòxics al cervell, com bosses d’escombraries en una vaga de neteja.

En aquest treball, la doctora Cuervo demostra que la pèrdua d’AMC a les neurones contribueix al desenvolupament de l’alzheimer en animals i viceversa, que en models d’alzheimer l’AMC està disminuïda, la qual cosa significa que els fàrmacs per reactivar aquesta forma d’autofagia podrien tractar les malalties neurodegeneratives.

Primer, Corb i el seu equip van analitzar si l’alteració de l’AMC contribueix a l’alzheimer, i per a això van utilitzar un ratolí modificat genèticament en el qual les neurones cerebrals excitadores mancaven d’aquest procés de neteja cel·lular.

Aquesta falta d’AMC va provocar pèrdua de memòria a curt termini, dificultats de moviment i altres problemes relacionats amb els símptomes de la malaltia d’Alzheimer però, sobretot, va alterar profundament la proctòstasi, és a dir, la capacitat de les cèl·lules per regular i degradar les proteïnes que contenen.

Cuervo sospitava que el contrari també era cert i que l’alzheimer primerenc afectava l’AMC, així que va estudiar un model de ratolí d’Alzheimer primerenc en qui les neurones produïen còpies defectuoses de la proteïna tau (clau en el desenvolupament de la malaltia).

Després, utilitzant pacients, van observar que el nivell d’activitat de l’AMC en el teixit cerebral estava una mica inhibit en les primeres fases de l’alzheimer, i molt més inhibit en els casos dels pacients amb alzheimer avançat.

Quan les persones arriben als 70 o 80 anys, l’activitat de l’AMC sol estar entorn d’un 30% disminuïda, una reducció d’activitat que el cervell de la majoria de les persones pot compensar però que, si coincideix amb una malaltia neurodegenerativa, es converteix en una barreja amb efectes devastadors.

Aquestes investigacions han estat la base del fàrmac desenvolupat per Cuervo, un compost que millora l’AMC elevant els nivells d’un component clau: el receptor LAMP2A, que rep a les proteïnes danyades unides a les xaperones per destruir-les als lisosomes (els 'punts nets’en els quals s’eliminen les escombraries cel·lulars).

Aquest compost, denominat CA, restaura el LAMP2A a nivells juvenils i ajuda l’AMC a desfer-se de la tau i altres proteïnes defectuoses perquè no formi cúmuls tòxics.

El medicament, subministrat a dos models diferents de ratolí de la malaltia d’Alzheimer durant 4 a 6 mesos, va millorar la memòria, la depressió, l’ansietat i la capacitat motriu sense danyar altres òrgans.

"El fàrmac no ataca la causa de l’alzheimer, sinó la conseqüència, que és l’acumulació de proteïnes tòxiques dins de la cèl·lula, la que causa els símptomes. Per això, si funciona esperem poder mantenir els pacients asimptomàtics, com quan tenien 20 anys", detalla la doctora.

Per a això faran falta estudis amb altres animals més semblants als humans (per assegurar-se que no té efectes tòxics), mentre Corb i el seu equip continuen buscant mecanismes alternatius per estimular la neteja cel·lular i veure si es poden utilitzar en altres malalties.