Els pous d'aigua subterrània del planeta estan en risc d'eixugar-se

L'aigua subterrània és la principal font de proveïment per a gairebé la meitat de la població del planeta. Un equip d’investigació, capitanejat per la Universitat de Califòrnia a Santa Bárbara, s’ha dedicat més de cinc anys a recopilar 39 milions de registres de pous, a més de 100 bases de dades de 40 països. Entre la informació recopilada es troben ubicacions, profunditats, propòsits i dates de construcció.

El treball assegura que entre el 6 % i el 20 % dels pous estudiats estan a menys de 5 metres de profunditat de la capa freàtica. Aquest fet implica que milions d’ells corren el risc d’eixugar-se si el nivell de les aigües subterrànies disminueix uns quants metres.

“L’esgotament d’aquests aqüífers és un problema complex. No hi ha una solució única, tanmateix hi ha moltes oportunitats que, juntes, ens portaran pel camí d’una gestió sostenible. Per exemple, podem reduir la demanda mitjançant canvis de comportament o l’adopció de tecnologies d’estalvi. També és possible crear mercats d’aigua que recolzin un ús equitatiu i eficient o aprofitar l’excés quan estigui disponible i utilitzar-lo per recarregar els nostres pous”, diu a SINC Debra Perrone, professora del Programa d’Estudis Ambientals d’Universitat de Califòrnia en Santa Bárbara (UCSB).

El bombatge insostenible de les aigües subterrànies és, per desgràcia, la causa de l’esgotament de les mateixes a moltes zones del planeta. Scott Jasechko

La vulnerabilitat crítica que presenta aquest recurs hídric suposa “una amenaça imminent per a l’aigua potable i un reg en l’activitat agrícola per a milers de milions de persones”, segons els autors d’aquest estudi que publica la revista Science.

Scott Jasechko, professor de l’Escola Bren de Ciències i Gestió Mediambiental de l’UCSB i coautor de la investigació, recalca SINC: “El bombatge insostenible de les aigües subterrànies és, per desgràcia, la causa de l’esgotament de les mateixes a moltes zones del planeta”.

L’àrdua tasca d’aconseguir dades

La mala qualitat de l’aigua en els aqüífers profunds i els elevats costos de construcció que tenen, limiten l’eficàcia de l’explotació d’aquestes aigües, que evitaria la pèrdua d’accés a aquest recurs quan els pous s’assequen.

Així mateix, tampoc no és fàcil obtenir dades sobre la seua disponibilitat i, malgrat la importància que tenen per al subministrament, els pous d’aigua subterrània mai no s’havien avaluat a escala mundial.

“En alguns llocs no es fa un seguiment de la construcció de pous d’aigües subterrànies, per la qual cosa les dades no estan disponibles. En d’altres, pot ser que es faci un seguiment, però les dades no són fàcilment accessibles al públic”, subratlla Perrone.

Jasechko i Perrone envien implícitament l’oportuna advertència que l’accés universal a l’aigua subterrània està en risc. James Famiglietti i Grant Ferguson

A això caldria sumar-lo que els pous de nova construcció no tenen cap profunditat que els més antics, pel que també contribueixen a la reducció d’aquest recurs.

“Jasechko i Perrone envien implícitament l’oportuna advertència que l’accés universal a l’aigua subterrània està en risc", escriuen James Famiglietti y Grant Ferguson, ambdós de la Universitat de Saskatchewan (Canadà) en un article relacionat amb aquest treball, que també publica Science.

“La gent pot construir pous més profunds o enfonsar un ja existent, però això només proporciona seguretat a curt termini i sol ser molt car. D’altra banda, accedir a altres aqüífers, com les aigües superficials, no sempre és factible perquè els drets estan totalment assignats i moltes vegades depenen de tenir un medi ambient fiable i potable”, conclou Perrone.

Per Agenciasinc.es