Sacerdots acusats d'abusos

L’Església espanyola ha remès al Vaticà un total de 220 denúncies contra sacerdots espanyols per abusos sexuals a menors en les dos últimes dècades, segons va informar ahir la Conferència Episcopal Espanyola. En concret, segons dades de la Congregació per a la Doctrina de la Fe del Vaticà, sol·licitades pels bisbes espanyols fa unes setmanes, en els últims vint anys, des del 2001 fins al 20 d’abril del 2021, s’han rebut 144 denúncies contra sacerdots del clergat secular i 76 del clergat regular.

Del total de casos, 151 s’han resolt i, en els 69 restants, el procediment continua obert, segons va assenyalar el secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Luis Argüello. El portaveu dels bisbes espanyols va voler posar aquestes dades en relació amb el nombre de sacerdots que han exercit el ministeri en aquests vint anys, un total de 31.000. També va comparar la dada amb les 220.000 denúncies per abusos sexuals que s’han presentat a Espanya en el mateix període de temps.

És la primera vegada que l’Església espanyola dona a conèixer aquestes dades i va precisar que, encara que les denúncies s’han presentat en aquests últims vint anys, els fets s’haurien pogut produir abans de l’any 2001. Igualment, va puntualitzar que aquestes xifres no inclouen denúncies contra germans no sacerdots d’una congregació religiosa o laics, com professors de religió.

Entre els casos investigats pel Vaticà es trobaria el rector Josep Maria Font, que fins al febrer del 2019 va ser rector a les parròquies de vuit municipis de l’Urgell i les Garrigues, per presumptes abusos sexuals a menors. Va ser investigat el 2015 i apartat durant dos anys.

Així mateix, els últims anys exalumnes del col·legi Maristes Montserrat de Lleida han denunciat els abusos per part d’un dels germans, Moisés González, ja mort. El portaveu dels bisbes espanyols va assenyalar que la CEE “no té la intenció d’obrir una investigació” en aquest moment sobre els casos d’abusos comesos pel clergat, encara que no descarten adoptar noves mesures després d’analitzar les investigacions de les diòcesis.

Els bisbes van ressaltar les seues “preocupants discrepàncies” i “desacords” amb lleis aprovades pel Govern socialista, com la llei d’Avortament per permetre a les menors de setze anys interrompre l’embaràs sense el consentiment patern, així com la llei d’Educació i la llei trans.

La CEE es defensa de la “greu acusació” de la ministra El portaveu dels bisbes va defensar el treball de l’Església espanyola davant la “greu acusació” de la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, que va dir que l’Església havia estat “còmplice de la violència sexual cap a la infància”. Argüello va assenyalar que va començar a fer un gir l’any 2011, quan va ampliar la prescripció dels abusos sexuals a menors i va posar en relleu que fa un any van obrir a les diòcesis espanyoles les oficines per rebre denúncies i atendre les víctimes.

En aquest sentit, va anunciar un servei d’assessorament des de la Conferència Episcopal per donar suport a les tasques d’aquestes oficines i de les congregacions religioses. També pretenen que serveixi de canal de comunicació amb les administracions públiques i la Fiscalia.

Els bisbes creen un testament vital contra la llei d’Eutanàsia L’assemblea plenària dels bisbes també va abordar ahir l’aprovació de la llei d’Eutanàsia i va presentar la seua proposta de testament vital en el qual el signant demana que no es realitzi en la seua persona la prestació de la mort provocada o el suïcidi assistit. La CEE farà una campanya de difusió perquè les persones s’animin a fer el pas d’inscriure aquesta declaració d’últimes voluntats “en favor de les cures pal·liatives fins a l’últim moment de l’existència” i que l’inscriguin en els registres en cada comunitat.Aquest testament vital ha de portar-se a un registre públic i incorporar-se a l’historial del pacient.

.

Omella presenta la renúncia com a arquebisbe barceloní El cardenal Joan Josep Omella va enviar a començaments d’abril al papa Francesc la carta de renúncia al càrrec d’arquebisbe de Barcelona, uns dies abans de complir els 75 anys, atenent el que marca el codi de dret canònic, encara que no seria rellevat de forma imminent. Tot apunta que almenys li queden tres anys a Barcelona, fins al 2024, quan finalitza el seu mandat com a president de la Conferència Episcopal Espanyola. El 2023, el bisbe de Lleida complirà els 75 anys i un any després ho farà el de l’Urgell, Joan-Enric Vives, per la qual cosa també hauran de presentar la seua renúncia.