Les fogueres solars, claus per comprendre l’'enigma' del Sol

L’atmosfera exterior del sol és molt més calenta que la superfície. Aquest és el misteri que els astrònoms esperen desentranyar gràcies a les recentment descobertes "fogueres solars".

La temperatura a la superfície és d’uns 5.500 graus, mentre que la seua atmosfera exterior conté gas a més d’un milió de graus i la forma en què es genera, transporta i dissipa l’energia ha estat font de molt debat.

Un nou estudi demostra que les "fogueres" o minierupcions que es produeixen a prop de la seua superfície poden deure’s a un procés que contribueixi a aquest escalfament de l’atmosfera solar.

Entendre les característiques de la corona de la nostra estrella és una de les comeses de la sonda Solar Orbiter de la Agencia Espacial Europea (ESA), que fa uns mesos va enviar a la Terra les imatges més properes preses del Sol (77 milions de quilòmetres), les quals revelaven l’existència d’aquestes "fogueres".

Les simulacions per ordinador demostren que aquestes flamarades solars en miniatura "són probablement impulsades per un procés que pot contribuir significativament a l’escalfament de l’atmosfera exterior del Sol", explica l’AQUESTA en un comunicat.

Si aquesta teoria es confirma amb noves observacions, això afegirà "una peça clau al trencaclosques del que escalfa la corona solar, un dels misteris més grans de la física solar".

L’Assemblea General de la Unió Europea de Geociències (EGU), que se celebra aquests dies en format digital, ha dedicat una de les seues sessions als primers resultats enviats per la sonda Solar Orbiter, en la que un dels temes eren aquestes "fogueres" solars.

Es tracta de minierupcions amb una durada de 10 a 20 segons i una empremta que inclou entre 400 i 4.000 quilòmetres.

Els successos més petits i febles semblen ser els més abundants i representen una estructura fina, fins ara inèdita, de la regió on se sospita que radica el misteri de l’escalfament.

Els astrònoms han utilitzat un model informàtic per aprofundir en la física de les fogueres, en les intervindria un procés anomenat reconnexió de components, els models apunten que aquesta podria ser suficient per mantenir la temperatura de la corona solar.

L’equip liderat per Hardi Peter del Instituto Max Planck (Alemanya) adverteix que només han estudiat set dels esdeveniments més brillants generats per la simulació, per la qual cosa és aviat per extreure conclusions.

La clau per avançar en els seus estudis seran les observacions que realitzi Solar Orbiter una vegada que, al novembre, posi en marxa totes les seues missions científiques.

La sonda europea, que va ser llançada fa més d’un any segueix el seu viatge en direcció al Sol, del que se situarà a només 42 milions de quilòmetres -més a prop que Mercuri- des d’on podrà prendre imatges. La seua comesa és estudiar no només la nostra estrella, sinó com influeix en l’entorn i a més proporcionarà les primeres fotografies de les seues regions polars.