Santana, el tenista que va vendre 200.000 raquetes

El 1965, d’això fa ja 55 anys, Manolo Santana (Madrid, 1938) es va convertir en el primer espanyol en guanyar el torneig Forest Hill dels Estats Units (ara, US Open) i el segon europeu en fer-ho des que el francès Henry Cochet aconseguís el títol el 1928. El tenista madrileny va superar a la final al nord-americà Cliff Drysdale per 6-2, 7-9, 7-5 i 6-1.

Manolo Santana, ara establert en Marbella, va popularitzar en aquest país, en la dècada dels 60, un esport minoritari, com el tenis, i que semblava reservada exclusivament als ciutadans de nivell adquisitiu alt. N’hi hagi prou amb recordar que després del seu triomf en el torneig que es disputava sobre ciment (les pistes sintètiques encara no s’havien inventat), en menys d’un mes, es van vendre a Espanya més de 200.000 raquetes.

Una xifra, mai igualada fins la data. Santana va portar aquest esport a les classes populars, amb l’ajuda de la televisió i els comentaris del llegendari Juan José Castillo, en uns anys omplerts d’èxits amb els triomfs en Roland Garros (1961 i 1964), Wimbledon (1966), l’or en els Jocs Olímpics de Mèxic (1968) però sobretot a les dos finals perdudes de la Copa Davis (1965 i 1967) davant d’Austràlia, i en la poc habitual herba per als tenistes espanyols, liderant un grup d’esportistes, amb Jaume Bartrolí com a entrenador-seleccionador, de la talla de "Lis" Arilla, el seu etern company en dobles, Juan Gisbert, Andrés Gimeno o un joveníssim Manuel Orantes, que en els 70, agafaria el seu relleu.

Santana va obrir les portes del tenis i va ser l’exemple sobre el qual es van forjar èxits posteriors de la mà de Arantxa Sánchez Vicario, Conchita Martínez, la generació d’or que va guanyar diverses edicions de la Davis, amb el lleidatà Albert Costa com a membre destacat, i, sobretot, Rafa Nadal.