La sinistralitat laboral va causar el 2020 més morts que el Covid

Més de 2,7 milions de persones van morir l’any passat al món a causa d’accidents i malalties laborals, als quals cal sumar els 7.000 professionals sanitaris que van morir per la pandèmia, de manera que el nombre anual de morts per sinistralitat laboral va superar el 2020 a totes les morts per Covid, segons un informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT) publicat aquest dimecres amb motiu del Día Mundial de la Seguretat Laboral.

Dels 7.000 professionals de la salut que van morir el 2020 a causa del Covid, 21 d’ells eren espanyols, i les seues morts es van produir principalment en els primers mesos de la pandèmia, en què, segons l’OIT, l’exposició al risc va ser més acusada per les carències dels sistemes preventius en l’àmbit sanitari i per la falta d’equips de protecció individual adequats.

L’OIT adverteix que 137 milions de professionals sanitaris a tot el món estan exposats a emmalaltir de Covid i que el 14% del total els contagis mundials corresponen a personal sanitari.

A Espanya, les morts per accident en el lloc de treball van ascendir el 2020 a 595, la qual cosa en suposa 53 de morts més que l’any anterior, amb un augment en valors relatius del 9,8%, i tot això malgrat la menor activitat i presència als centres de treball per la pèrdua de llocs de treball, ERTO i teletreball, segons exposa l’OIT. "Els danys a la salut provocats per la pandèmia i per la crisi sanitària i els seus impactes en l’economia i l’ocupació han anat més enllà dels danys provocats pel Covid", apunta l’OIT.

La institució adverteix que el personal sanitari i d’emergències, així com els treballadors essencials, s’han enfrontat a moltes situacions "extremes" d’estrès, i que l’augment de la càrrega de treball, la prolongació de la jornada laboral i la reducció dels períodes de descans "s’han convertit en la norma durant la crisi".

L’informe de l’OIT revela que un de cada cinc treballadors sanitaris de tot el món, prop de 30 milions, han patit símptomes de depressió i ansietat durant la pandèmia.

A més, l’informe assenyala que, encara que el teletreball va ajudar a contenir l’expansió del virus i a mantenir l’activitat, oferint als treballadors més flexibilitat, també "ha dificultat la delimitació entre horari laboral i vida personal, no respectant-se el dret a la desconnexió".

L’OIT avisa així mateix que la pèrdua temporal o definitiva de la feina i l’exposició laboral als contagis han tingut un "enorme impacte psicològic", provocant "seriosos danys mentals per haver perdut la feina o per por de perdre'l, o per temor d’encomanar-se en el lloc de treball o en els trajectes per anar i vindre del la feina"

"En definitiva, el món laboral i amb ell tota la societat ha quedat psicològicament lesionada", resumeix l’OIT, que demana d’enfortir els sistemes nacionals de seguretat i salut a la feina (SST) a fi d’anticipar-se als regs davant futures emergències sanitàries.

Segons l’OIT, és necessari millorar les polítiques de seguretat i salut laborals a escala nacional, així com els corresponents marcs institucionals i normatius, i facilitar la seua integració en les mesures de resposta davant les crisis.

"El Día Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball ens recorda per què hem de tenir sistemes de seguretat i salut forts i per què hi ha d’haver respostes internacionals a les crisis degudament integrades. Aquests sistemes han estat la base de la nostra resposta a la pandèmia. Invertir-hi serà essencial si volem estar preparats davant futures crisis", ha assenyalat Guy Ryder, director General de la (OIT).

Per la seua part, el director de l’Oficina de l’OIT a Espanya, Joaquín Nieto, ha afirmat que els avanços en el reconeixement del Covid com a malaltia professional "obren un camí molt interessant per al reconeixement necessari de totes les malalties laborals per exposició de riscos biològics, però també dels riscos químics, cancerígens i psicosocials".