OBITUARI CIÈNCIA
Mor Collins, el pilot de l'Apolllo 11
L'astronauta va participar amb Neil Amstrong i Buzz Aldrin en el primer aterratge a la Lluna el 1969 || L'únic dels tres que no va arribar a trepitjar el satèl·lit, ja que havia de dirigir la nau
Michael Collins practicant al simulador abans d’anar a la Lluna.
L’històric vol de l’Apollo 11, la primera missió d’aterratge lunar realitzada el 1969, va perdre ahir el seu pilot, l’astronauta Michael Collins, que va morir als 90 anys després de batallar contra un càncer. Amb la seua mort, l’únic sobrevivent de la gesta de fa 52 anys és l’astronauta Buzz Aldrin, que va lamentar la pèrdua del seu company. Neil Armstrong, l’altre dels pioners de l’allunatge, va morir als 82 anys el 2012 a causa de complicacions després de sotmetre’s a una cirurgia per alleujar una malaltia de les artèries coronàries.
El juliol del 1969, al voltant d’un milió de persones es van congregar a Cap Canaveral, a la costa est de Florida, i els voltants per presenciar el llançament de l’Apollo 11 amb els tres astronautes de l’agència espacial nord-americana NASA. A diferència dels seus companys, Collins va ser l’únic que no va trepitjar terra lunar, ja que ell va ser qui es va quedar enrere per pilotar el mòdul de comando de la missió mentre orbitava en cercles.
Nascut el 31 d’octubre del 1930 a Roma, l’astronauta va rebre nombroses condecoracions i premis, inclosa la Medalla Presidencial per la Llibertat el 1969, el Trofeu Robert J. Collier, el Trofeu Commemoratiu Robert H. Goddard i el Trofeu Internacional Harmon.
Abans d’unir-se a la NASA, Collins va ser pilot de combat i pilot de proves experimentals de la Força Aèria. La Missió de l’Apollo 11 va ser el seu segon viatge espacial, tres anys abans va servir com a pilot a la missió Gemini 10, durant la qual va establir un rècord mundial d’altitud i es va convertir en el tercer caminant espacial dels Estats Units.
Durant el cinquantè aniversari de la la missió de l’Apollo 11, celebrat fa dos anys al Centre Espacial Kennedy, l’astronauta va expressar el seu desig de ser un dels primers viatgers a Mart, un intrèpid repte que ja no podrà complir.
La seua mort es produeix enmig de la represa des del 2020 dels viatges tripulats des de territori nord-americà a l’Estació Espacial Internacional (EEI) després d’una pausa de nou anys, en el final del programa de transbordadors de la NASA el 2011. Aquests viatges comercials, en associació amb l’empresa SpaceX, pretenen abaratir els costos de les missions per multiplicar la presència d’astronautes a l’EEI i avançar a les futures missions a la Lluna i Mart.
La història del primer allunatge, a CaixaForum CaixaForum Lleida acull fins al proper 25 de juliol l’exposició Apollo 11. L’arribada de l’home a la Lluna, en la qual es recullen els secrets d’una de les gestes més memorables de la història. La mostra, que es pot visitar de manera gratuïta, comença en la primera observació de la Lluna feta per Galileu, passa per la creació del primer prototip d’un vestit aeroespacial, realitzat per un militar espanyol, i culmina explicant tot el procés que va portar l’home a trepitjar per primera vegada la Lluna.
