“Perquè mai més es repeteixi”

“A la fi les portes d’un dels camps més terribles i més sagnants s’obren, les del camp de Mauthausen. Partint en totes les direccions, tornarem lliures als nostres països alliberats del feixisme.” Així comença el jurament que van fer els supervivents del camp nazi després de ser alliberats per les tropes nord-americanes el 5 de maig del 1945, una data de la qual ahir es va commemorar el 76è aniversari.

La voluntat era no oblidar perquè mai més es repetís una barbàrie semblant, segons van destacar ahir a l’homenatge celebrat a la capital per recordar els lleidatans que van ser deportats als camps de concentració. Més de 300 veïns de les comarques lleidatanes van ser víctimes de la barbàrie nazi, dels quals 143 van morir.

En l’acte, davant de l’estàtua FITA, al barri de Cappont, Joan Ramon Segura, responsable del Grup de Memòria Històrica del Centre Excursionista, va assenyalar que, “malgrat estar esperant la mort, aquestes persones s’ajudaven entre si i hem de recordar aquest esperit de solidaritat i fraternitat que s’imposa a la barbàrie”. Per la seua part, Josep San Martín Boncompte, d’Amical de Mauthausen, també va recordar la resistència entre els presoners del camp, com el grup militar, del qual va formar part el seu oncle Manolo San Martín, que va prendre les armes abans de l’alliberament.

D’altra banda, l’alcalde, Miquel Pueyo, va remarcar la necessitat de recuperar els noms de les víctimes perquè, va dir, “és un acte de justícia i d’amor i una manera de donar continuïtat a la seua vida”.. L’acte va comptar amb la interpretació de L’emigrant i El cant dels ocells per part de l’alumna del Conservatori de Lleida Andrea Budau. Així mateix, dos alumnes de l’INS La Mitjana, Lara Paleato i Carla Gallego, van llegir el jurament dels supervivents del camp de Mauthausen. També es van dipositar rams de flors per part de representants del consistori, d’Amical de Mauthausen, l’Ateneu Popular i el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, a més de familiars.

El 22 de maig es col·locaran deu noves llambordes Stolpersteine en diferents carrers de Lleida

Pueyo va destacar la importància de l’escultura FITA, obra d’Àngel Eroles i inaugurada el gener del 2018, al ser al mateix lloc on durant 9 mesos es va establir el front durant la Guerra Civil. D’altra banda, el dia 22 de maig s’instal·laran deu noves llambordes Stolpersteine en diferents carrers de Lleida en memòria dels deportats, on ja n’hi ha onze.

“Ens sentim lliures de la mort, però també de la por”L’acte d’homenatge ahir a Cappont va servir també per recordar alguns dels testimonis que van deixar els supervivents de Mauthausen sobre l’alliberament del camp el 1945. “Quan van arribar els americans, ens vam sentir lliures de la mort però també de la por”, va rememorar Jacint Carrió, de Manresa. D’altra banda, José de Dios, de Fraga, va relatar que “sense els torturadors i els capos cabrons, es posava fi a cinc anys d’infern”.