Preguntes i respostes jurídiques després del final de l'estat d'alarma

L’acabament de l’estat d’alarma deixa en l’aire moltes qüestions sobre les futures restriccions, el marc jurídic que les empararà i, abans que res, el marge d’actuació de les comunitats autònomes que es veurà limitat en tant les mesures s’hauran de sotmetre a l’aval dels tribunals.

Què implica el final de l’estat d’alarma?

La principal conseqüència és l’absència d’una cobertura normativa perquè les comunitats autònomes puguin dictar restriccions que limitin l’exercici de drets fonamentals, que afecten sobretot la llibertat de moviments, sense necessitat de sotmetre aquestes mesures a la ratificació dels tribunals. El paraigua legal que concedeix l’estat d’alarma permet que les limitacions entrin en vigor de manera immediata sense burocràcia ni passos intermedis, però en decaure el marc jurídic, es perd en agilitat, rapidesa i eficàcia, claus per combatre la pandèmia.

Què passa amb els tancaments i el toc de queda?

L’acabament de l’estat d’alarma comporta el final de totes les mesures decretades durant el mateix que afecten aquests drets fonamentals, per la qual cosa des del 9 de maig no hi haurà tancaments perimetrals ni limitacions nocturnes a la mobilitat tret que una comunitat ho acordi novament i un tribunal ho avali.

Què faran els governs autonòmics?

La majoria dels executius regionals detallarà en aquests últims dies de la setmana el seu plans d’actuació, encara que alguns ja han avançat que relaxaran les restriccions imposades per a l’hostaleria i que aixecaran tancaments perimetrals i tocs de queda, com Catalunya, Andalusia i Castella i Lleó.

D’altres, en canvi, lluiten a contrarellotge per evitar que decaiguin diumenge vinent com Navarra, Castella-la Manxa, País Basc o les Balears que sí que es plantegen mantenir el toc de queda, encara que tot dependrà dels jutges.

Quines lleis utilitzaran ara les comunitats autònomes?

Per adoptar noves restriccions, ajuntaments i comunitats hauran de basar-se de nou en la Llei General de Salut Pública de 2011 i la Llei General de Sanitat de 1986, que habilita les diferents administracions públiques a decretar mesures especials per raons sanitàries d’urgència o necessitat.

Pot una comunitat autònoma tancar la seua comunitat o imposar un toc de queda?

Sí, segons el Govern espanyol i no segons la Fiscalia. La resposta als tribunals, perquè en tractar-se de restriccions que afecten directament als drets fonamentals, les comunitats hauran de sotmetre aquestes mesures a l’aval dels jutges. I aquí sorgeix el dubte. De fet, algunes comunitats ja han desistit d’imposar aquestes mesures ja que consideren que els jutges les tombessin davant de la falta d’una llei orgànica que de la cobertura legal necessària. Un avís deriva de l’esdevingut quan Castella i Lleó va voler avançar el toc de queda dos hores i el Suprem li va dir que al marge de l’estat d’alarma, no podia fer-ho.

Si un tribunal rebutja les mesures, que es pot fer?

Acudir al Tribunal Suprem. Aquesta és la gran novetat respecte a l’any passat. El Govern central acaba d’aprovar un decret perquè les comunitats puguin recórrer davant de l’alt tribunal quan un Tribunal Superior de Justícia tombi les seues mesures. D’aquesta forma, el Suprem establirà jurisprudència que serà d’aplicació per a la resta de tribunals autonòmics quan entrin a estudiar aquesta mateixa mesura.

Quin serà el paper del Tribunal Suprem?

L’alt tribunal tindrà ara l’última paraula quant a les restriccions. D’això s’ocuparà la secció que ve resolent des de fa mes d’un any tots els assumptes relatius a la pandèmia i s’establirà un canal més directe amb els tribunals regionals per complir amb els terminis de tramitació dels recursos, que seran de tot just cinc dies per agilitzar la seua resolució. El president de la Sala Contenciosa Administrativa, César Tolosa, va manifestar aquest dimarts en una entrevista amb EFE el seu malestar amb el "dèficit important" que hi ha en la legislació i va advertir que els jutges decideixin "no és el millor sistema". "Els jutges -diu- no estem per governar, aquestes decisions corresponen als poders públics".

I el de la Fiscalia?

La fiscal general de l’Estat ha dictat una instrucció per unificar la resposta dels fiscals davant del nou escenari. De moment, la Fiscalia del País Basc ha rebutjat el tancament perimetral i el toc de queda després del 9 de maig i la de Catalunya ha recolzat mesures més laxes, com la limitació de reunions a sis persones i del 50 % d’aforament en actes religiosos i cerimònies civils

Les comunitats autònomes aniran per lliure o es buscarà el consens entre totes?

L’Executiu pretén que una vegada que decaigui l’estat d’alarma, les mesures que s’hagin d’adoptar per combatre la pandèmia es prenguin al si del Consell Interterritorial, en el qual participen el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes. No obstant, això no impedeix als governs autonòmics d’acordar qualsevol restricció que considerin oportuna pel seu compte.

Hi podria haver estats d’alarma autonòmic?

Si, ja es va veure a la Comunitat de Madrid l’octubre passat. El Govern llavors va insistir que aquesta eina jurídica la pot sol·licitar qualsevol govern autonòmic a l’executiu central.

Quines mesures continuaran vigents després de l’estat d’alarma?

En concret les aprovades entre agost i octubre, quan no havia estat d’alarma. Aquestes són delimitar horaris a l’hostaleria i establiments comercials, el tancament del lleure nocturn o la prohibició de fumar al carrer sense distància de seguretat.