Rocío Carrasco posa una sola condició per reconciliar-se amb la seua filla

L’última vegada que Rocío Carrasco va veure a la seua filla va anar el 27 de juliol de 2012, el dia de la brutal pallissa que l’adolescent de llavors 15 anys li va clavar a la seua mare. Rocío Flores va denunciar la seua mare per maltractament però finalment va ser ella la que va ser condemnada per l’agressió. La pròpia Rocío Carrasco ha relatat els termes d’aquesta sentència, desgranant els delictes pels quals va ser condemnada a sis mesos de llibertat vigilada: maltractament habitual, injúries i amenaces.

En el nou episodi de la seua sèrie documental, Rocío va revelar que no pot reprendre la relació amb la seua filla de moment, perquè tant ella com el seu pare van voler posar-la a la presó i diu que es podria recompondre partint d’una base: que Antonio David Flores no estigui en les seues vides. “No puc mantenir, molt a pesar meu, cap tipus de relació amb una persona que té l’altra persona al costat i que ha intentat posar-me a la presó”, recordava Rocío i és que va ser la seua filla la que la va acusar a ella de maltractament: “No és que el teu fill et doni una pallissa, que és antinatura! Que és que m’ha posat una denúncia en connivència amb el seu pare. Ara com ara no puc. I qui vulgui que ho entengui i qui no pugui, no". .

Després de la pallissa, Carrasco no volia que la seua filla tornés a casa perquè sentia "pànic". "Era algú a qui no coneixia. L'havia parit però no tenia un res meu al seu cos. Jo no soc així, jo hauria estat incapaç de fer això amb la meua mare, ni amb ningú, molt menys amb la meua mare. Aquesta nena l’he parit jo, però no té res meu, res. Vaig arribar a tenir por per la meua vida", va confessar entre llàgrimes.

Tot i que Rocío Carrasco no volia declarar contra la seua filla, va haver de fer-ho, ja que s’enfrontava a pena de presó. "Per a mi s’havia demanat pena de presó. Vaig haver de narrar el que havia passat. Quan vaig acabar la declaració és la fiscal la que li diu a la jutgessa que d’ofici, investigui la nena per un possible delicte de maltractaments d’ella cap a mi. Jo no ho volia per res del móne. Jo no volia que la meua filla hagués de passar per aquesta situació, però no quedava més remei. O dius la veritat, o t’enfrontes a un judici per maltractament habitual que comporta pena de presó"

La que no es considerava provada va ser l’altra agressió, la que va patir per part de la seua filla “amb un ganivet”. No ha entrat en detalls, només que té la cicatriu a un dit i que va voler fer entendre la seua filla que no podia actuar així. Després ho va negar davant de la justícia perquè no volia ser la culpable que s’ampliés la condemna a la nena.