Les bruixes sí que volaven amb les escombres

Des de sempre, la literatura, el cine, i la televisió han aconseguit que tinguem la imatge d'una bruixa, amb un aspecte concret: una dona gran, amb berrugues, deformes, volant amb una escombra. Malgrat que la gran majoria d'aquesta imatge és ficció, una cosa si és real, i és que la gran majoria de les dones acusades de ser bruixes si estaven relacionades amb l'escombra i, quasi que volaven amb ella.

El primer que cal deixar clar, és que aquestes dones acusades per l'església i que eren considerades bruixes, en realitat no eren més que unes dones que experimentaven amb plantes medicinals i buscaven el significat de la vida i la naturalesa més enllà del que marcava la religió. En una època en què sols els homes podien tenir carrera de medicina i ciència.

Però les famoses "bruixes" el que feien era experimentar amb plantes medicinals buscant calmar els seus propis dolors, com els menstruals, i ajudar a altres dones. Aquestes accions estaven totalment prohibides per a les dones, estava penat per llei, i sobretot per l'església. És per aquesta raó, que havien de practicar aquests actes en secret i formaven grups de dones que es reunien per estudiar el seu propi cos, la qual cosa era nomenada com a "bruixeria" i les podien portar a la foguera per això.

Però, per què una escombra per volar? Bé, com es mencionava, abans les "bruixes" experimentaven amb algunes plantes medicinals, però van descobrir que algunes tenien altres usos peculiars. Per exemple, plantes com la mandràgora o el fong que es formava en el sègol i algunes plantes verinoses podien generar un efecte al·lucinogen.

Moltes de les "bruixes" s'hi van obsessionar amb aquests al·lucinògens, ja que experimentaven una sensació de plaer i les visions que produïen aquestes plantes, provocava que aquestes dones experimentaren amb l'al·lucinogen de manera freqüent.

El problema és que en ingerir aquests al·lucinògens els efectes secundaris eren bastant greus, des d'irritació de la pell, vòmits... No obstant això, temps després van descobrir que la millor manera d'evitar aquests efectes secundaris era aplicar l'ungüent per la pell. Concretament, van observar que el millor lloc per aplicar l'al·lucinogen era en la zona dels genitals, segons explica Jesus G. Bacala, a "Ciencia Histórica", ja que generava que l'efecte fos molt més potent i sense cap efecte secundari.

És així com van començar a aplicar-se l'ungüent utilitzant el pal de l'escombra i fregant l'al·lucinogen en les seues àrees íntimes. Les primeres evidències es troben en el cas de Lady Alice Kyteler, acusada de bruixeria, l'any 1324.

"En l'armari de la dona s'hi va trobar un envàs d'ungüent amb el qual assegura que untava un pal que després muntava per posar el producte en les seues parts íntimes".

També l'arxiu de Jordanes Bergamo, un investigador de la bruixeria del segle XV, que assegurava: "Les bruixes han condensat que durant alguns dies i nits unten un pal amb aquest ungüent especial i 'màgic' que fan i el passen per les seues parts íntimes, sota dels seus braços i en altres llocs del cos per obtenir l'efecte desitjat".

O com explicava Antonio Escohotado a "Història General de les Drogues" mitjançant un document del segle XV: "Les bruixes, confessen, que unten un pal, el munten per arribar a un lloc determinat, o bé s'unten elles mateixes en altres llocs on hi ha pèl, i de vegades hi porten amulets entre els cabells" 

No obstant això, per què relacionaven el vol amb el pal de l'escombra? La resposta va totalment relacionada amb l'experiència de la "bruixa". Bàsicament, moltes dones acusades explicaven que encara que estaven quasi completament adormides, en la seua ment es veien "volant sobre muntanyes i prades, sobre la naturalesa", i elles creien que el que havien vist era real, un efecte astral del seu esperit.

El mite de les bruixes que volen utilitzant les seues escombres es resumeix doncs, segons algunes fonts, en què les dones utilitzaven al·lucinògens mitjançant els pals de les escombres, i viatjaven per una experiència psicosensorial que semblava quasi real.