La nova, nova normalitat

Si fa un any ens haguessin dit que el maig del 2021 iniciaríem una nova desescalada, hauríem tornat a pensar en una pel·lícula de ciència-ficció de guió mediocre. Però ha estat així i avui comença una nova etapa: els restaurants recuperen els sopars després de mesos; els locals d’oci nocturn reobren amb llicència de bar a l’espera del seu propi protocol de normalització de l’activitat i Catalunya ja pot rebre sense condicions viatgers i visitants, alhora que els catalans també poden sortir.

Les restriccions han definit les nostres vides durant llargs mesos i seguiran fent-ho però amb una mica menys d’asfíxia. Les limitacions imposades per l’estat d’alarma no només han malferit l’economia.

També han afectat de ple els vincles socials i les relacions familiars. Lleida és territori de frontera i, com a tal, centenars de famílies i amics conviuen separats per uns quants metres, una llarga frontera administrativa i, fins ara, un tallafoc invisible i infranquejable contra el virus de la Covid.

Avui s’aixeca la barrera i s’imposa la lliure circulació, que torna per quedar-se si el ritme de vacunació segueix com en les últimes setmanes i la resta de dades també acompanyen.

L’últim estat d’alarma ha durat gairebé dos-cents dies i juntament amb el primer, sumen nou mesos i vint-i-un dies en aquesta situació d’excepcionalitat. Les principals dates en aquests mesos han estat aquestes: el 14 de març del 2020 el Govern va declarar el primer estat d’alarma.

Va tenir sis pròrrogues i va decaure el 21 de juny. Quan va finalitzar, com també passa a partir d’avui, les mesures són assumides per les autonomies.

A Catalunya, la Generalitat ha rebut l’aval judicial a mantenir restriccions com el límit màxim de sis persones en trobades. El segon estat d’alarma es va decretar el 25 d’octubre.

A Catalunya, hi va haver certa desescalada per Nadal però el confinament comarcal es va imposar entre el 8 de febrer i el 26 d’abril. A més del límit a persones reunides, n’hi ha en els aforaments en comerços, bars, restaurants, locals de culte, d’oci i d’esports.

Hostaleria i comerç amplien horaris.

Toni márquez, restaurant aggio de lleida

Toni Márquez regenta el restaurant Aggio de Lleida i reconeix que al principi de la pandèmia pensava que “les restriccions no durarien gaire, un parell de mesos, per la qual cosa quan ens van tancar vaig aprofitar per pintar i reformar el restaurant”. Així va ser com va passar en el primer tancament, però el que sens dubte va ser més dur per al seu negoci va ser el segon tancament, el del juliol. “Havia recuperat els meus sis treballadors de l’ERTO, havia omplert les neveres i tenia reserves i ens van tornar a tancar, al final vaig haver de recórrer a crèdits ICO per anar mantenint el negoci”, lamenta Márquez.

La pròrroga de les restriccions i les successives onades de contagis van fer que l’hostaleria estigués setmanes tancada, la qual cosa va provocar angoixa al sector. “He passat molts dies sense dormir preocupat per quan podríem tornar a obrir i témer no poder seguir endavant amb el negoci”, diu Márquez, que afegeix que “en l’hostaleria, si algú ha perdut aquest any 80.000 euros ha perdut poc, això t’ho asseguro”.

Estem encantats de reobrir, tot i que no sé si quadraran els números

Ara Márquez afronta el final de les restriccions amb optimisme i, de moment, la clientela està responent. “Ja tinc reserves per dinar i sopar avui i estem encantats de poder obrir i complint totes les mesures, perquè al client el que més li importa ara és sentir-se segur en un lloc que no sigui casa seua”, recalca Márquez, per la qual cosa critica que “perquè dos ho facin malament es criminalitzi tots els hostalers”.

Paral·lelament, el responsable de l’Aggio admet que, si bé està content amb la reobertura, té dubtes de si realment sortirà rendible. “El local al cent per cent de funcionament, tota la plantilla treballant i comprant nous productes per poder atendre només el 30 per cent de la capacitat... és molt difícil, per no dir impossible, que t’acabin sortint els números”, lamenta. A més, espera que el Govern vagi sent “més flexible” i ampliant l’horari dels sopars: “És el 50 per cent de la nostra factura."

Jordi Fernández, 'wika', cap de restauració mosicopa

“Tinc molta esperança en aquesta nova etapa, que encaro amb il·lusió i moltes ganes de crear plats nous", opina Jordi Fernández Wika, cap de restauració del restaurant Mosicopa, a la Seu d’Urgell. El responsable de l’establiment explica que després de més d’un any sense poder servir sopars al local, “estem davant d’un renaixement i un redescobriment” de les nits que “també em genera certa incertesa”.

Afronto la reobertura amb il·lusió i amg ganes de crear plats nous

Entre les primeres coses que li ve de gust fer, confessa, destaca “donar a provar als meus clients creacions noves”, una cosa que sempre fa per “comptar amb la seua aprovació abans d’introduir-les a la carta”, especialitzada en menjar japonès. El restaurant ha sobreviscut l’últim any potenciant l’opció del menjar per emportar, una cosa que ja feia anteriorment, però que considera “molt monòtona”.

Abans de la pandèmia, Wika i el seu equip preparaven uns cinc serveis per nit i ara hi ha dies que arriba a les trenta comandes. “Estic segur que els nostres clients es tornaran a acostumar a venir a sopar i el menjar per endur deixarà de predominar perquè, si no és així, serà una bogeria combinar les dues coses”, explica. Un altre dels plats que té ganes de tornar a preparar, diu, són les postres. En aquest sentit, assegura que “he hagut de tirar molt producte durant tot aquest temps perquè la gent només demana menjar, i les postres i la beguda han deixat de ser una prioritat”. I afegeix: “Tinc sort que el vi no caduca.” Ara ja fa alguns dies que Jordi Fernández ha començat a elaborar gelats, molt presents a la carta de dolços.

Anna gragera, veïna d'almacelles

Des del Nadal de l’any passat, Anna Gragera, veïna d’Almacelles, no pot anar a veure els seus pares, que viuen a Altorricó, a tan sols deu quilòmetres del seu habitatge, pel tancament perimetral. “L’estat d’alarma ens ha separat massa temps i ens ha impedit recórrer aquesta distància entre Lleida i Osca, i ara només tenim ganes de retrobar-nos i estar amb la família que viu a Altorricó i Barbastre”, explica l’Anna.

Per fi puc anar a veure els meus pares a Altorricó

Assegura que està il·lusionada per tornar a la normalitat i anar els dissabtes amb els seus fins a Altorricó. Afegeix que malgrat les restriccions de mobilitat, durant aquest temps sí que ha vist els seus pares perquè podien travessar la frontera administrativa per anar al metge, ja que el seu centre de referència és l’Hospital Arnau de Vilanova.

“Quan tenien visita aprofitàvem per dinar i estar junts unes hores”, va dir. A partir d’avui, sense estat d’alarma i amb els pares ja vacunats amb la segona dosi, assegura que està més tranquil·la i amb la seguretat que pot desplaçar-se sense tenir tanta por dels contagis. “He tingut por perquè no sabíem si podríem infectar-nos una altra vegada, ja que fa un any tant ells com la meua família vam tenir la Covid i érem molt sensibles davant d’aquesta situació”, va dir.

“A partir de demà [per avui] serà fantàstic poder anar a Altorricó sense tenir la sensació que fem una cosa malament o il·legal, serà tota una experiència una situació tan normal abans de la pandèmia. Malgrat tot, haurem de prendre precaucions i anar amb compte perquè el virus segueix circulant i la situació epidemiològica encara és greu”, va dir.

José antonio hidalgo, gerent de la discoteca lit

Un dels sectors més perjudicats i afectats per la pandèmia ha estat el de l’oci nocturn, que celebra la fi de les restriccions horàries i es prepara per obrir després d’un any en què tot just ha aixecat la persiana un parell de vegades. José Antonio Hidalgo obrirà la discoteca Lit avui, ja que “he obtingut autorització de bar i podré obrir de 18.00 a 23.00 hores”.

No crec que tornem a tancar, a finals d’any tornarà la normalitat

Ha extremat totes les mesures de seguretat i restringit l’aforament a un 30%, “xifra que suposa unes dues-centes persones, a més no es podrà entrar si no s’ha fet reserva prèvia i per avui ja està al complet, la gent tenia ganes de sortir”.

Respecte a com ha sobreviscut aquest any, Hidalgo diu que “vaig haver de donar de baixa tots els meus treballadors i repescar-los per a la reobertura, ha estat sens dubte l’any més dur de les nostres vides i crec que això pot suposar que el sector de l’oci nocturn canviï algunes pràctiques”.

Respecte a si creu que poden tornar a tancar, Hidalgo es mostra optimista. “No crec que tornem enrere, de fet, espero que gràcies a la vacunació puguem tenir un estiu més o menys tranquil i que a finals d’any tot hagi tornat a la normalitat”, diu el gerent de la discoteca.

D’altra banda, Hidalgo reconeix que és “molt feliç de poder tornar a l’activitat”, però admet que “amb l’aforament actual és molt difícil que una nit et surti rendible, però crec que aquest cap de setmana serà molt animat".

Xavier canut, responsable de l'hotel roch d'altron

Xavier Canut regenta l’Hotel i Restaurant Roch d’Altron, al Pallars Sobirà, i malgrat mantenir obert l’hotel des de Setmana Santa, no ha pogut treballar el cent per cent al restaurant ni oferir el servei de sopars. “A partir de diumenge amb la fi de l’estat d’alarma això canviarà i se’ns obrirà un ventall de negoci més ampli per intentar tornar a la normalitat”, va dir. Va afegir que des de l’acabament del confinament comarcal, les reserves a l’hotel van augmentar i els caps de setmana ha estat ple (l’establiment compta amb deu habitacions).

Donar sopars serà un baló d'oxigen important

Assegura que el final de l’estat d’alarma també va animar les reserves per als caps de setmana, encara que desconeix la procedència dels visitants perquè la majoria es tramiten per internet. Això no obstant, sí que reconeix que aquesta última setmana li han confirmat reserves a partir de la primera setmana de juny de turistes alemanys. “Tenien la reserva feta fa mesos, però ha estat aquesta setmana que han trucat i confirmat que al juny vindran. Això suposa que han de tenir permesa la mobilitat i estan vacunats”, va assenyalar.

Va afegir que molts dels clients de l’hotel procedeixen també del País Valencià, Aragó, País Basc o d’Anglaterra. “Han estat uns mesos molt dolents perquè durant la setmana no hi havia ningú, només alguns treballadors, i els caps de setmana abans que es flexibilitzés la mobilitat, tampoc. Ara necessitem tornar a treballar i sembla que s’està animant i l’estiu serà bo o molt bo pel nombre de reserves”, va dir.