Per què bufem espelmes el dia del nostre aniversari?
Una vegada a l'any, celebrem el nostre aniversari, i normalment, aquest dia ve acompanyat d'un pastís amb espelmes, les quals representen els anys que es compleix aquell dia, i omplim els pulmons d'aire i bufem aquelles espelmes col·locades a sobre del pastís. Aquesta tradició es repeteix i segueix en una gran part dels països del món.
Però, per què el dia que celebrem l'aniversari es bufen espelmes? La informació sobre l'origen d'aquesta tradició està una mica difusa i se situa en èpoques i llocs diferents, però un dels primers registres són del segle XVIII a Alemanya.
Un dels orígens on se situa aquesta tradició és a l'antiga Grècia. Es creu que la gent venerava al temple de la deessa de la caça, Artemisa, amb pastissos de mel adornats amb espelmes. Aquestes s'encenien perquè brillessin com la lluna, un símbol popular associat amb Artemisa.
No obstant això, el registre situa la tradició al segle XVIII, concretament a Alemanya. Els alemanys tenien la tradició de menjar pastís durant els aniversaris, especialment quan el nadó celebrava el seu primer any de vida, una festivitat anomenada "kinderfest". Sobre aquest pastís es tenia el costum de col·locar dues espelmes, una que simbolitzava la llum del seu primer any de vida, i l'altra que representava els seus pròxims anys.
Les espelmes havien d'estar enceses durant tot el dia i eren reemplaçades quan les primeres es consumien. Al final de la jornada s'apagaven simplement bufant-les. S'entenia que el fum que sortia de les espelmes ajudava a portar a Déu el desig demanat durant l'aniversari.
Durant molts anys, abans d'explicar l'origen d'Alemanya, apagar les espelmes en els aniversaris es considerava pagà, la raó era que els cristians, normalment, celebraven la mort i no el naixement, i no va ser fins que l'església va establir Nadal com una celebració rellevant que les espelmes de l'aniversari ja eren considerades com una tradició cristiana.
Però segons la tradició alemanya, es posen el nombre equivocat d'espelmes, ja que actualment s'utilitza una per cada any celebrat i no una de més per l'any esdevenidor.