La catàstrofe de la covid es podria haver evitat, segons l'OMS

La pandèmia de coronavirus que ha afectat tot el planeta hauria pogut evitar-se. És la principal conclusió de l’informe elaborat per experts independents per a l’Organització Mundial de la Salut, que critiquen l’actitud dels principals líders mundials.

Hi havia "punts febles en cada punt de la cadena" que ha provocat el desastre, assegura l’informe de l’equip que han liderat l’exprimera ministra de Nova Zelanda Helen Clarck i l’expresidenta de Liberia Ellen Johnson Sirleaf. Tanmateix, els esdeveniments es van concatenar sense que res els frenés.

Segons l’informe que han presentat aquest dimecres, l’estudi conclou que “el temps transcorregut des de la notificació d’un grup de casos de pneumònia d’origen desconegut a mitjans de desembre fins la declaració d’una Emergència de Salud Pública Internacional (30 de gener de 2020) va ser massa llarg”.

El grup d’experts va rebre el mandat de l’OMS de realitzar aquest informe, a petició dels estats membres. El document fa una crida per introduir canvis radicals per evitar una nova pandèmia en el futur. Recomana la creació d’un consell d’amenaces sanitàries globals liderat per caps d’estat i govern per millorar la resposta, així com comptar|explicar amb un mecanisme fort de finançament que permeti, en cas d’emergència, desemborsar entre 50.000 i 100.00 milions de dòlars a curt termini. "És fonamental comptar|explicar amb una OMS capacitada", ha declarat Clark.

Les alertes des que es va detectar el virus a Wuhan van ser lentes, la preparació dels països per al que podia succeir va ser massa inconsistent i va mancar dels mitjans necessaris, l’OMS no va tenir el poder necessari: "El lideratge polític global va brillar per la seva absència", afirmen els autors.

Clark es refereix en concret al mes de febrer de 2020 com el moment de les oportunitats perdudes per evitar el desastre. "Massa països van triar esperar i veure què passava", assegura. La majoria no va fer res|gens fins que va veure com se saturaven les seues unitats de cures crítiques.

Sirleaf afegeix que "hi va haver milers d'errors i retards en la preparació i en la resposta" a la pandèmia, en bona mesura per una falta de capacitat per "aprendre del passat". Es refereix a tot el coneixement assolit en crisis sanitàries prèvies que segons el seu parer "està acumulant pols en soterranis de l’ONU i a les prestatgeries dels governs".

Malgrat la polèmica entorn del paper del Govern de Pequín a l’hora d’informar sobre el que succeïa a finals de 2019 al país, l’informe afirma que la resposta de xinesa va ser ràpida. El seu sistema sanitari va detectar l’epidèmia i es va emetre l’alerta internacional al desembre. "Però els sistemes per validar aquesta alerta no operen amb prou rapidesa", conclou|acaba. Els protocols de l’OMS es van veure superats, per exemple, a l’hora de recomanar tancaments ràpids de fronteres. Aquesta mesura va ser descartada a diversos països com Espanya en les primeres setmanes perquè s’entenia que només retardava lleument els esdeveniments. Ara se sap que guanyar temps és vital. "Cada dia compta", diu l’informe.