Pros i contres d'alliberar les patents de les vacunes anti-COVID-19

Les vacunes contra la COVID-19 s'han convertit en la millor eina en la lluita contra la pandèmia. I també en la gran esperança per recuperar la normalitat. No obstant això, la capacitat de producció de les companyies que han desenvolupat les diferents vacunes a escala mundial no és suficient per proveir una demanda global. A més, la complicada situació de la pandèmia en països com l'Índia ha propiciat que cada vegada siguin més els països que reivindiquen que s'apliqui una exempció temporal sobre els drets de propietat industrial de les vacunes i s'alliberin les patents.

Tant és així que fins i tot el president dels Estats Units, Joe Biden, inicialment reticent al fet d'alliberar-les, ha canviat de posició les últimes setmanes i ha donat suport, d'aquesta manera, a altres països a favor d'aquesta mesura, conscient de la necessitat d'agilitar el ritme de producció de vacunes. Aquest nou escenari ha obert un debat ardu entre els països que donen suport a aquesta mesura i els que defensen que les patents són un instrument clau per monetitzar el coneixement, així com el risc i la incertesa que assumeix la indústria farmacèutica en investigar i desenvolupar aquestes vacunes. "Ens trobem davant d'un debat molt complex perquè es tracta de conciliar interessos inicialment contraposats com són la salut pública global per posar fi a la pandèmia i els interessos comercials que tenen les farmacèutiques", detalla Fabiola Leyton, professora col·laboradora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i experta en bioètica, qui incideix en el fet que sigui quina sigui la decisió que s'adopti "generarà un escenari incert".

Capacitat limitada de producció

Les patents atorguen un dret exclusiu, durant vint anys, al titular, la qual cosa impedeix que d'altres fabriquin o comercialitzin l'objecte de la patent sense el seu consentiment. Per tant, la patent serveix de reconeixement a la tasca i l'esforç d'R+D per part d'una empresa per generar noves solucions innovadores que permetin solucionar problemes tècnics, com passa en el cas de les vacunes contra la COVID-19. "El problema actual és que les empreses que han patentat les vacunes no compleixen els acords de lliurament de les dosis acordades i no en compleixen la producció promesa, la qual cosa provoca retards en la possibilitat de vacunar i en la lluita contra la pandèmia", recalca el metge Oriol Yuguero, professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i expert en bioètica.

De la mateixa manera, variants actuals es poden atallar amb les vacunes disponibles, però si no es posa fre a la pandèmia, el futur serà incert. "Poden aparèixer noves mutacions, la qual cosa posa en risc la nostra capacitat de poder controlar la infecció, fet pel qual hem de tenir una visió global", afegeix Yuguero. D'aquesta manera, a priori, tot indica que la llicència obligatòria o l'alliberament de les patents podria ser la solució amb la qual es podria augmentar el nivell de producció de vacunes i, d'aquesta manera, garantir-ne l'accés a la població.

No obstant això, no hi ha certeses que amb la llicència obligatòria es resolgui el problema de producció a curt termini. "La posada en marxa de la fabricació de les vacunes requereix, per part dels qui assumeixin aquest repte, coneixement sobre tecnologies noves, com l'ARN missatger, així com infraestructures habilitades perquè aquesta producció tingui lloc amb totes les garanties", segons explica Mercedes Avilés, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, agent de la propietat industrial i experta en patents. A més, aquesta experta afegeix que l'exempció temporal de drets sobre la vacuna "podria portar el titular de la patent a no recuperar la inversió feta en el desenvolupament de la vacuna i a l'obligació d'haver de compartir know-how amb tercers, la qual cosa podria traduir-se en una pèrdua de competitivitat per al primer", incideix Avilés.

D'altra banda, cal no oblidar que algunes empreses farmacèutiques ja han assolit acords de col·laboració amb altres companyies i estats, però no es fabriquen vacunes al ritme que es demanen. "Per arribar a uns nivells òptims de seguretat contra el coronavirus, almenys un 70 % de la població mundial hauria d'estar vacunada, per la qual cosa mentre hi hagi països que no tinguin accés a vacunar la població no abordarem el problema, i les desigualtats s'accentuaran", explica Leyton.

Un altre dels aspectes que cal tenir en compte és que una part important dels fons destinats a la recerca i el desenvolupament d'aquestes vacunes contra la COVID-19 s'han finançat amb recursos públics. "Cal tenir aquesta qüestió molt en compte perquè hi hauria d'haver un retorn i una participació finalment en els drets de propietat intel·lectual o almenys en els beneficis que sorgeixen d'aquest finançament públic", assevera l'experta en bioètica.

Minva a l'R+D de la indústria farmacèutica

D'altra banda, la indústria farmacèutica és un dels sectors que inverteix més en el desenvolupament i destina una part important dels recursos a la recerca. L'alliberament d'aquestes patents podria establir un precedent en relació amb el desenvolupament de noves vacunes o fàrmacs no només contra la COVID-19, sinó també contra malalties que originessin nous problemes de salut pública. Aquest nou escenari podria minvar la motivació de la indústria farmacèutica per llançar noves línies de recerca amb les quals poder donar solució a aquests problemes.

D'aquesta manera, renunciar a protegir la propietat industrial durant aquesta emergència pública global pot comportar un desincentiu de les empreses, així com en el desenvolupament d'altres medicaments. "No obstant això, alliberar les patents de les vacunes anti-COVID-19 actualment ha de ser un imperatiu de justícia distributiva", esgrimeix Leyton. En aquest aspecte, les institucions reguladores i els estats han de treballar per assolir un acord per dissenyar altres escenaris en què alliberar les patents no comporti un fre al desenvolupament i la recerca de nous fàrmacs.

I, d'aquesta manera, posar en marxa mecanismes de compensació per estimular la innovació i el desenvolupament de nous fàrmacs quan passi aquesta pandèmia o per a situacions futures. "Hem de començar a tenir aquesta visió d'intentar posar solucions que siguin globals. No podem pretendre controlar aquesta pandèmia mentre tinguem països en vies de desenvolupament que no puguin vacunar la població, una situació que posarà en risc el control de la infecció. Devem al servei públic aquest coneixement perquè es pugui fer la producció de la vacuna i augmentar-la", conclou Yuguero.

Arguments a favor d'alliberar les patents

• La pandèmia representa un problema de salut pública mundial.

• Falta de capacitat de producció de vacunes davant la demanda, per part dels titulars de les patents.

• Finançament públic per desenvolupar algunes vacunes contra la COVID-19.

Arguments en contra d'alliberar les patents

• Una minva en els titulars de les patents per monetitzar la seva inversió en R+D en relació amb la vacuna.

• Forta inversió en equips altament qualificats i infraestructures, així com en tecnologies emergents, per part dels qui decideixin assumir la fabricació de les vacunes.

• Un possible precedent respecte a possibles noves solucions que puguin sorgir per combatre la COVID-19.