Salut mental sota mínims

La pandèmia de la Covid-19 està tenint un efecte sever en la salut mental de la ciutadania, tant en les persones que ja presentaven una problemàtica abans de la pandèmia com en aquelles que, per primera vegada, han hagut de demanar ajuda. Els experts adverteixen que som a les portes d’una pandèmia de la salut mental davant de la falta de recursos i professionals per atendre l’elevada demanda.

Un problema que s’arrossega des de fa temps i que s’ha agreujat amb la Covid. Així ho assenyala Jaume Celma, president del Col·legi de Psicologia de Lleida, que reclama la dotació de més psiquiatres i psicòlegs en el sistema públic d’atenció en salut mental, així com recursos per poder habilitar espais i remodelar el sistema d’atenció per no perdre el “vincle terapèutic” amb el pacient.

Celma respon així a la notícia publicada a SEGRE aquesta setmana que el servei d’Urgències de Salut Mental de l’hospital Santa Maria de Lleida està col·lapsat amb pacients ocupant llits als passadissos.

El servei de l’hospital Santa Maria admet més pressió però diu que hi ha els professionals necessaris

La direcció de l’hospital admet la pressió a urgències, amb una mitjana de 12 al dia, i que les aglomeracions s’atenen “malgrat la falta d’infraestructura, fet que fa que s’hagin d’habilitar espais no ideals”. Això sí, va assenyalar que “sempre hi ha la dotació de professionals necessària”.

Un aspecte de què difereix Celma a l’assenyalar que és urgent la necessitat de convocar més places de professionals de salut mental a l’atenció pública, ja que s’estan donant cites a entre 3 i 4 mesos vista.

“L’impacte que ha tingut la pandèmia a la salut mental de la ciutadania encara no ha aflorat del tot. Només hem vist la punta de l’iceberg i ja podem comptabilitzar un augment dels casos d’ansietat i depressió severs, s’ha triplicat l’ús de tranquil·litzants i han augmentat fins a un 27% els intents de suïcidi entre els joves”, afirma el president dels psicòlegs a Lleida.

Segons Celma, amb la reobertura es preveu un augment dels casos de persones que no puguin afrontar la por i la incertesa a recuperar el contacte social, per la qual cosa, apunta, es preveu un nou repunt de les demandes d’atenció, que només es podrà afrontar si hi ha més recursos i més professionals. “El sector de la salut mental està molt cremat, està patint una pressió tremenda i, si no s’actua ara mateix, pot ser que perdem professionals perquè estaran de baixa”, alerta.

D’altra banda, les esperes han fet que es disparin les consultes privades, la qual cosa porta a un accés desigual, constata.

A què es deu aquest col·lapse a les urgències de salut mental?

A la falta de professionals i de recursos, amb espais inadequats i la necessitat de canviar un model d’intervenció que està abocat al fracàs si no s’actua des de la prevenció. No podem esperar a tenir pacients que necessitin un ingrés, cal actuar des de l’inici, a l’atenció primària.

Quins trastorns s’estan donant més amb la pandèmia?

Ansietat, depressió, estrès posttraumàtic, por de sortir... Ha estat un any i mig d’un impacte brutal en la salut mental de la població, els efectes del qual encara cal veure. Potser es pot evitar una nova onada vírica de la Covid, però si no s’actua ja, hi haurà una onada d’afectació en la salut mental de la població.

Com es pot actuar?

Amb més personal i recursos. Els professionals de la salut mental estan saturats, molt cremats. Alguns arriben a tenir 20 visites diàries. Amb aquest volum d’atencions es perd el vincle terapèutic amb el pacient, perquè cada vegada es dedica menys temps per poder fer front a l’allau de visites. Així no podem ajudar ningú.

I diu que només és la punta de l’iceberg..

Sí, perquè cal veure com afectarà la reobertura a aquelles persones que pateixen la incertesa de la pandèmia, com afrontar tornar a tenir contacte social, a sortir. La falta de professionals és flagrant a tot l’Estat, on hi ha tres vegades menys de professionals de salut mental que a la resta d’Europa.

S’ha de canviar el model?

Som el país del pegat davant dels recursos insuficients. Falta múscul i creativitat.

Això fa que augmenti l’atenció a la privada?

Sí, esclar. Però aquest fet provoca que hi hagi desigualtats en la ciutadania, atès que no tots hi poden accedir. El col·legi compta amb un servei d’atenció per a persones vulnerables.