Desenvolupen el primer test ràpid per al diagnòstic de SARS-CoV-2 en animals de companyia

Un equip multidiscilpinar d’investigadors aragonesos ha desenvolupat un test ràpid per al diagnòstic serològic davant SARS-CoV-2 en animals de companyia, que pot ser utilitzat de forma senzilla, in situ, sense necessitat de disposar d’un laboratori.

La catedràtica de Tecnologia dels Aliments de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Saragossa, María Dolores Pérez Cabrejas, ha estat la investigadora principal d’aquest projecte, dins del Programa COVID-19 Santander-Unizar 'Projectes d’Innovació Tecnològica per a l’any 2020 de la Universitat de Saragossa', del Vicerectorat de Transferència i Innovació Tecnològica, finançat pel Banco Santander, ha manifestat l’UZ en una nota de premsa.

El desenvolupament d’aquesta prova ha estat fruit de la col·laboració interdisciplinària de diferents grups amb una àmplia experiència en el desenvolupament de tècniques immunoquímiques, com de l’Institut Agroalimentari d’Aragó, en l’expressió i purificació de glicoproteïnes, com és el cas de l’Institut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexos i en immunologia humana, aportació que ha realitzat l’Institut de Investigación Sanitaria Aragón, han precisat les esmentades fonts.

Per dur a terme aquest projecte, s’ha explicat també amb la col·laboració de l’empresa de biotecnologia aragonesa Zeulab, que ha posat a disposició del projecte l’equipament del laboratori de I+D i ha participat en la preparació i validació del prototip del test desenvolupat.

L’objectiu ha estat el desenvolupament d’una prova ràpida multiespècie d’inmunocromatografía de flux lateral, basat en la detecció d’anticossos anti-SARS-CoV-2, per a la seua utilització en el diagnòstic serològic en animals de companyia.

MASCOTES

La Universitat de Saragossa ha assenyalat que les mascotes que viuen amb persones amb la COVID-19 estan exposades al virus i el risc d’infecció per SARS-CoV-2 no pot descartar-se. Des d’un punt de vista epidemiològic, el paper que poden exercir els animals de companyia en aquesta infecció és encara desconegut.

Davant d’aquesta falta d’informació, aquests investigadors han volgut desenvolupar proves de diagnòstic específiques per ser utilitzades en l’àmbit veterinari, sent aquest un dels objectius prioritaris exposats per l’Organització Mundial de Sanitat Animal.

Aquesta entitat ha indicat que el realitzar una àmplia vigilància serològica presenta una probabilitat més grande detectar l’eventual infecció en animals que realitzar un diagnòstic molecular, com així s’ha mostrat en altres zoonosis víriques.

TEST

El treball ha tingut lloc mitjançant l’assaig de diferents disposicions per seleccionar el millor format amb què s’ha preparat un prototip.

Per a la seua validació, s’han utilitzat els sèrums humans i d’animals prèviament analitzats, utilitzant un test d’ELISA en placa multiespècie, desenvolupat els investigadors participants del projecte, que ha estat objecte d’una sol·licitud de patent per la Universitat de Saragossa que es va presentar el mes de març passat a l’Oficina Europea de Patents.

Els resultats obtinguts en el projecte han revelat que aquest test inmunocromatografic permet detectar la presència d’anticossos davant el virus SARS-CoV-2 en sèrums d’humans diagnosticats amb la COVID-19, així com en mascotes que havien donat un resultat positiu per la tècnica serològica d’ELISA.

A més, s’ha observat que algunes de les mascotes convivents amb persones infectades amb el virus presentaven anticossos davant SARS-CoV-2.

FACILITATS D’ÚS

El format té una facilitat d’ús que permet la seua aplicació sense necessitat de disposar d’un laboratori i, per la seua rapidesa, fa possible la presa de decisions de manera immediata.

A més, aquesta eina fa possible la vigilància serològica dels animals tant en l’àmbit de la investigació, com en l’àmbit de la clínica veterinària i aquests test permetrien avaluar el paper potencial de les mascotes i els animals de companyia en l’epidemiologia del SARS-CoV-2, han exposat des de l’UZ.

En aquest projecte, juntament amb María Dolores Pérez Cabrejas, hi han participat Sergio Villanueva Saz, Lourdes Sánchez Paniagua, Antonio Fernández Casasnovas, María Teresa Verde Arribas i Ana Pilar Tobajas, de l’Institut Agroalimentari d’Aragó; Ramón Hurtado Guerrero, de l’Institut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexos; Julián Pardo Jimeno, de l’Institut de Investigación Sanitaria Aragón; Luis Mata Vallespín i Patricia Galán Malo, de l’empresa de biotecnologia aragonesa Zeulab.