Ells per impulsivitat, elles per ansietat: així s'enganxen a l'alcohol els adolescents

El consum intensiu d’alcohol —beure cinc o més begudes alcohòliques, en els homes, o quatre o més, en les dones, en un període aproximat de dos hores— és un problema de salut pública, especialment entre la població juvenil.

Un estudi coordinat per Ana Adan, professora del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Neurociències, ha identificat els patrons de personalitat de joves universitaris que tenen aquest tipus de conducta respecte a la ingesta d’alcohol, també coneguda com a botellón.

El treball, publicat a la revista científica Drug and Alcohol Dependence, ha constatat que el perfil dels esmentats joves es caracteritza per nivells elevats de neuroticisme-ansietat i impulsivitat-recerca de sensacions, igual com passa en l’addicció a altres substàncies. Aquest perfil és diferent entre els sexes: el nivell alt de neuroticisme-ansietat es produeix en les dones, mentre que la impulsivitat-recerca de sensacions s’observa en els homes.

"El consum intensiu d’alcohol és un fenomen multicausal, però les nostres dades indiquen que les dones, en beure, obtindrien un reforç més emocional, mentre que el reforç en els homes estaria relacionat amb reduir la tensió vinculada amb la impulsivitat. Aquests resultat són molt rellevants per a la prevenció d’aquestes conductes en persones amb aquests perfils de personalitat de risc", explica Ana Adan.

Aquests resultats aprofundeixen en els factors de risc d’aquest tipus de pràctiques, i a més podrien afavorir el disseny de programes personalitzats de prevenció i tractament d’aquest problema de salut pública, que a Espanya afecta el 35 % dels homes i el 20 % de les dones de vint a vint-i-quatre anys d’edat.

Segons Oriol Franch, cap del servei de neurologia del Hospital Ruber Internacional de Madrid, "és una dada alarmant les greus conseqüències que pot tenir el Consum intensiu d’alcohol episòdic (el botellón del cap de setmana)". "El problema és que, en l’adolescència, encara hi ha moltes estructures neuronals que estan experimentant canvis i, per tant, aquests canvis poden veure’s influïts negativament pel consum d’alcohol".

Franch reconeix que les conseqüències d’aquest comportament van més enllà que la simple influència en els canvis que puguin estar ocorrent|passant al cervell dels adolescents o de les persones que estiguin en els primers anys de la vida adulta. El consum habitual d’alcohol pot tenir conseqüències intel·lectuals, hepàtiques, cardiovasculars i oncogèniques augmentat el risc a tenir determinats tipus de càncer. Tabién afecta la conducta i es relaciona amb “accidents de trànsit, actes violents, embarassos no desitjats, malalties de transmissió sexual, síndrome alcohòlica fetal i dependència de l’alcohol”.

Oriol Franch assenyala que “durant la joventut i els primers anys de la vida adulta, quan aquest tipus de consum intensiu d’alcohol està més estès, determinades estructures cerebrals són molt sensibles a lesions per ingestió excessiva d’alcohol. Que la ingestió d’alcohol intensiva i repetitiva, encara que sigui ocasionalment (caps de setmana), té conseqüències cerebrals no hi ha dubte. El que encara no se sap amb certesa és la dimensió del mal|dany a llarg termini. Però si alguna cosa és indubtable és que en les edats joves no hi ha una dosi d’alcohol segura”.