S'apaga la veu de Franco Battiato

Itàlia es va despertar ahir amb la mort d’un dels seus artistes més estimats, Franco Battiato, autor d’himnes com Voglio vederti danzare o Centro di gravità permanente, que van deixar una empremta indeleble en un panorama musical que va agitar a base d’experimentació i eclecticisme. Battiato (Jònia, 1945) va morir als 76 anys després d’una “llarga malaltia”, segons va informar la família, una fórmula utilitzada quan no es vol donar més detalls, ja que la seua vida privada va ser sempre custodiada amb zel, sobretot durant els últims anys.

El cantautor es va allunyar de la música i de la vida pública el 2017 sense comiats formals, arran d’una caiguda que el va postrar en una “llarga convalescència”. Des d’aleshores s’havia enclaustrat a la seua vil·la de la localitat siciliana de Milo.

El funeral serà avui, de forma estrictament privada i només hi assistiran els pocs amics i parents que el van acompanyar en aquests últims anys de malaltia, ja que ni es va casar ni va tenir fills. El seu cos serà incinerat, com era el seu desig, i les cendres romandran a vil·la Grazia, la casa de Milo que el músic havia dedicat a la seua mare.

El seu germà Michele va parlar d’una “pèrdua progressiva” de les facultats fins al punt que “no es va adonar” de la seua pròpia mort: “En les últimes hores no se’n va assabentar, no hi era, per sort va caure en un coma profund”, va indicar el diari Il Corriere della Sera. Músic intuïtiu i poc tècnic, Battiato va fer els primers ascensos sonors amb discos com Sulle corde di Aries, Clic i Mademoiselle le gladiateur.

A Espanya té una merescuda reputació amb àlbums com Battiato en español..