El Suprem reconeix que es pot restringir la mobilitat sense estat d'alarma

El Tribunal Suprem considera que, fins i tot sense comptar amb la cobertura de l’estat d’alarma, es pot restringir la mobilitat dels ciutadans per raons sanitàries prenent com a base els supòsits d’"extraordinària gravetat i urgència" que descriu la Llei de Salut Pública de 2011. El Suprem ha fet pública aquest dilluns la sentència per la qual desestima el recurs del Govern de les Canàries contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma que li va impedir decretar el tancament perimetral d’aquelles illes que van entrar en els dos nivells més alts de l’alerta per covid (3 i 4).

L’Alt Tribunal no té res a objectar a les raons per les quals el TSJC no va considerar justificat ni proporcionat el sistema de tancaments i excepcions que plantejava el Govern de les Canàries per prohibir entrar i sortir dels territoris en semàfor roig o marró (nivells 3 i 4), situació que no es dona avui a cap illa. Tanmateix, els magistrats entren de ple en el debat obert sobre si, finalitzat l’estat d’alarma, existeixen en la legislació espanyola instruments que permetin restringir els drets fonamentals dels ciutadans per protegir la salut comunitària.

En aquest litigi concret, només es qüestionava un dret: la llibertat de desplaçar-se per tot el territori nacional, que el Govern canari volia restringir, o condicionar, en determinades circumstàncies, per illes i amb àmplies excepcions. El tribunal entra en aquest debat amb una primera afirmació contundent: les lleis ordinàries, ja siguin de l’Estat o de les comunitats autònomes, poden establir "limitacions puntuals als drets fonamentals" consagrats a la Constitució. "No es correspon amb la Constitució", remarca la sentència, "l’afirmació que tota limitació d’un dret fonamental ha de fer-se únicament i exclusivament per llei orgànica. El Tribunal Constitucional ha deixat clars aquests extrems".

El Govern de les Canàries invocava com a suport normatiu de les seues mesures de restricció de la mobilitat diversos preceptes de la Llei General de Salut Pública de 2011, en especial l’article 54.2, que habilita en determinats casos a les administracions a immobilitzar productes, tancar cautelarment instal·lacions, suspendre activitats i dictar "qualsevol altra mesura ajustada a la legalitat vigent si existeixen indicis racionals de risc per a la salut". "Sense lloc a dubte hauria estat desitjable que, en comptes de conceptes indeterminats i clàusules generals, poguéssim acudir a una regulació específica per afrontar la pandèmia que detallés els extrems que fossin susceptibles de precisió per oferir la màxima seguretat jurídica. No obstant, no pot preveure’s tot", raona el Tribunal Suprem abans de reconèixer el valor dels articles legals que l’Executiu canari pretenia aplicar.

Sobre això, els magistrats subratllen que aquest "conjunt de preceptes" de la Llei General de Salut Pública "ofereix prou precisions, objectives, subjectives, temporals i quantitatives per satisfer l’exigència de certesa que han de tenir els preceptes que fonamenten restriccions o limitacions puntuals de drets fonamentals i, en concret, de la llibertat de circulació".

Quan i com es poden dictar aquestes mesures?

Segons la lectura que el Suprem fa de la Llei General de Salut Pública, davant de fets "sempre d’extraordinària gravetat i urgència", de forma motivada per part de l’Administració i tenint en compte que les restriccions han de ser "temporals i proporcionades". "En definitiva, la legislació sanitària sí que autoritza la limitació de la llibertat de circulació sempre que es donin les condicions per ella previstes; o sigui, les que hem destacat", afegeix. En el cas de les Canàries, el Suprem no veu raons per corregir el judici que va fer en el seu dia el TSJC, que no va trobar proporcionades ni justificades les restriccions i excepcions plantejades. En particular, recorda l’Alt Tribunal, el TSJC va valorar "el diferent tracte donat als qui pretenguin accedir a les illes segons disposin o no d’una reserva hotelera".

Es refereix amb això ha una excepció que el Govern de les Canàries va introduir fa mesos als tancaments perimetrals, per intentar alleujar el sector turístic: el viatger podia entrar en una illa en amb tancament perimetral si tenia una reserva hotelera, però no podia fer-ho, en canvi, si el seu pla era allotjar-se amb un familiar.

Fonts de la Conselleria de Sanitat del Govern canari consultades per Efe han remarcat que aquesta sentència corrobora, de fet, una cosa que les illes ja van fer el febrer de 2020, abans que Espanya es declarés en estat d’alarma: posar en quarantena a un hotel complet al sud de Tenerife amb un miler de persones dins per un brot de covid-19. I un jutge va validar la seua decisió.