SEGRE

La Via Làctia no va nàixer del xoc amb una altra

Segons un equip internacional d’astrofísics

La galàxia UGC 10738, vista de costat a través del Very Large Telescope de  l'Observatori Europeo Austral (ESO) al Sud a Xile, revelant diferents discos gruixuts i fins.

La galàxia UGC 10738, vista de costat a través del Very Large Telescope de l'Observatori Europeo Austral (ESO) al Sud a Xile, revelant diferents discos gruixuts i fins.Jesse van de Sande/European Southern Observatory

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Vía Làctia s’hauria format en un procés d’evolució gradual i no com a resultat d’un xoc amb una altra galàxia. Això faria de la nostra llar còsmica un lloc molt més típic en l’univers del que es pensava, segons un estudi que publica The Astrophysical Journal Letters. Per arribar a aquesta conclusió, un equip internacional d’astrofísics ha estudiat la galàxia UGC 10738, a 320 milions d’anys llum, que també té forma en espiral, i han trobat "sorprenents similituds" entre ambdues. Els signants de la investigació, australians i alemanys, indiquen que les galàxies tipus Via Làctia són "probablement molt comuns".

La Vía Làctia està formada per discos fins i gruixuts plens d’estrelles, que es creia que s’havien format després d’una fusió violenta i poc freqüent, per la qual cosa probablement no es trobarien en altres galàxies espirals. Tanmateix, UGC 10738 té discos similars, el que suggereix que aquestes estructures no són resultat d’una rara col·lisió de fa molt temps amb una de més petita, sinó una espècie de camí 'per defecte' de formació i evolució de les galàxies", va assenyalar Nicholas Scott del Centre d’Excel·lència ARC d’Austràlia per a l’Astrofísica del Cel en 3 Dimensions i un dels autors de l’estudi. A partir d’aquests resultats, l’equip considera que les galàxies amb les estructures i propietats particulars de la Via Làctia "són probablement molt comunes".

UGC 10738, igual com la nostra galàxia, té un disc gruixut format principalment per estrelles antigues, identificades per la seua baixa proporció de ferro respecte a l’hidrogen i a l’heli, mentre que les del disc prim són més recents i contenen més metall. Encara que ja s’havien observat discos d’aquest tipus en altres galàxies, era impossible saber si allotjaven el mateix tipus de distribució estel·lar i, per tant, orígens similars.

L’equip ús el Very Large Telescope de l'Observatori Europeu Austral a Xile per observar UGC 10738, una galàxia que està inclinada de cantell, per la qual cosa la seua observació oferia una secció transversal de la seua estructura. Per avaluar la proporcions de metall de les estrelles als seus discos gruixuts i fins van fer servir un instrument anomenat explorador espectroscòpic multiunitat (MUSE) i van veure que era més o menys la missa.

Hi havia estrelles antigues al disc gruixut i altres de més joves en el prim, va explicar Jesse van de Sande, de la Universitat de Sydney, que va precisar que estan observant altres galàxies per assegurar-se, però va considerar que "és una prova bastant sòlida que les dos galàxies van evolucionar de la mateixa manera". La investigació és "un important pas" per comprendre com es van crear les galàxies de disc, ja que "ara podem veure que la formació de la Via Làctia és força típica de com es van acoblar altres galàxies de disc", va afegir Ken Freeman, de la Universitat Nacional d’Austràlia. A més, segons Scott, es poden utilitzar les observacions existents molt detallades de la Via Làctia "com a eines per analitzar millor galàxies molt més llunyanes que, per raons òbvies, no podem veure tan bé".

tracking