«Els joves accepten molt més les diferències»

Montserrat Pàmias és responsable de l'àrea de salut mental infantil i juvenil de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell

Va créixer en un entorn de lletres (és filla del poeta Jordi Pàmias). Com va sorgir la seua vocació per voler estudiar la carrera de medicina?

Sempre m’han fascinat el cervell, els pensaments, les idees, les emocions... Vaig decidir estudiar medicina perquè m’agradava la ciència i ajudar els altres i em va semblar una bona combinació. Vaig estudiar a la Universitat de Navarra i l’especialitat la vaig fer a Barcelona. Després de passar per diferents hospitals, el 2007, vaig arribar al Taulí (Sabadell), on sóc responsable de psiquiatria Infantil.

I dins de la psiquiatria s’especialitza en l’àmbit infantil, per quin motiu?

El cervell és molt plàstic en els nens i adolescents i tot allò que puguem fer per ajudar-los i ensenyar-los queda marcat i saber que els podem ajudar en el present, però també en el seu futur m’agrada molt.

Quin és l’estat de la psiquiatria infantil a Espanya?

Espanya és l’únic país en el qual, ara per ara, no hi ha psiquiatria infantil a la universitat. Des que vaig acabar l’especialitat de psiquiatria, sempre m’he dedicat a la psiquiatria infantil i per això he anat formant-me en diferents centres dins i fora d’Espanya. El 2023 Espanya començarà a formar en psiquiatria infantil.

Treballa cada dia amb nens i adolescents; és complicat deixar de ser psiquiatra infantil quan arriba a casa?

Tinc tres filles, 2 de les quals estudien ja medicina, i sempre hi he compartit molt del que faig en el meu treball a l’hospital i a la universitat. No sabria dir si alguna vegada les he mirat des de la meua visió professional més que des de la de mare, però sempre he intentat dedicar-los el temps més gran possible i sempre com a mare.

La psiquiatria ha conviscut amb l’estigma de ser la medicina dels ‘bojos’. Considera que ha millorat?

La psiquiatria és una especialitat que en alguns entorns encara no s’ha normalitzat. Continuen existint molts estigmes, malgrat que en els últims anys s’ha reduït molt. Les noves generacions la veuen amb millors ulls. Els joves d’ara, els de la generació digital, són una generació que accepta molt millor que nosaltres les diferències en tots els àmbits: culturals, sexuals, en la malaltia mental... són una generació que en aquest sentit estan millor de com estàvem nosaltres fa vint anys.

Tot i així, hi continua havent moltes crítiques cap als tractaments farmacològics en psiquiatria. Podria explicar la necessitat d’aquesta mena de tractaments?

Actualment sabem que en totes les malalties mentals hi ha una certa disposició genètica, és a dir, que en part s’hereten i una altra part és ambiental, la qual cosa vol dir que una situació en un determinat moment fa que aquesta malaltia es desenvolupi. Així com l’origen és multifactorial, la majoria de tractaments en psiquiatria infantil són una combinació farmacològica i psicològica. Fer només un dels dos tractaments deixa coix el pacient.

I hi ha més factors importants perquè el tractament tingui efecte?

Òbviament, és molt important que el professional sàpiga diagnosticar i aplicar els dos tractaments. Però a més s’ha de mantenir una relació estreta amb el psicòleg clínic i parlar molt amb els pares i familiars del pacient, amb els col·legis i instituts i amb l’entorn social per poder identificar les causes del problema i que sigui més fàcil actuar-hi.

Ha rebut la visita del president de la Generalitat. Com va ser aquell moment?

Per a nosaltres és molt important. Les dades sobre pacients psiquiàtrics durant aquesta pandèmia no són bones i que des de les institucions mostrin el seu suport al sector de la salut mental en un moment tan important era una cosa que necessitàvem. Crec que podem millorar molt la situació, però per a això necessitem remar tots en la mateixa direcció.

Augmenten els intents de suïcidi en les adolescents en un 195%

Des de l’inici de la vacunació, els especialistes en psiquiatria han anunciat que la nova onada no serà vírica sinó mental. Així ho confirma un estudi publicat per l’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell que afirma que el Codi de Risc de Suïcidi de Catalunya va registrar un augment del 25% en els intents de suïcidi entre joves de dotze a divuit anys. Segons aquest estudi, durant l’estiu del 2020 va baixar el percentatge, però l’inici del curs escolar va ser alarmant sobretot en les noies, amb un augment del 195%.

L’aïllament a casa i el distanciament social van provocar un augment pel que fa als factors de risc en els més joves.

La depressió, l’ansietat i els trastorns d’alimentació també es van veure augmentats entre un 10% i un 25% i el nombre de pacients atesos en edat adolescent va augmentar en un 45%. Les dades no són bones, però l’anàlisi de la situació que fan els professionals tampoc ho és.

Actualment, a Espanya, hi ha sis psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants, de forma que “els mitjans no són suficients per poder tractar aturar el problema” afirma la doctora Montserrat Pàmias, una de les autores de l’esmentat informe.

A començaments d’aquesta setmana el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar un pla de salut mental que ha estat molt ben rebut des del sector, ja que suposarà “una ajuda per als serveis sanitaris, però també per als centres educatius i els serveis socials”, segons explica Pàmias. Aquest nou pla pretén ajudar en la detecció del problema i aportarà eines de prevenció als centres escolars amb xarrades i activitats, afegeix la doctora.