SALUT ENTITATS
Integració malgrat els trastorns
El Servei de Rehabilitació Comunitària de Lleida aconsegueix que persones amb malalties mentals siguin independents || Amb 90 usuaris, cada cop més joves, però els reingressos són gairebé nuls
Equip del Servei de Rehabilitació Comunitària de Lleida.
Una de cada quatre persones pot tenir una malaltia mental i tornar a la vida en societat, després de ser diagnosticada d’un trastorn mental sever; no és fàcil però tampoc impossible. I aconseguir-ho és el que fa a Lleida el Servei de Rehabilitació Comunitària de Gestió de Serveis Sanitaris (GSS).
Funciona des de fa vint-i-set anys i la taxa de reingrés en un hospital és inferior a l’1%. Ara ha doblat les places de jornada completa de 30 a 60 i atén noranta persones de 18 a 65 anys, que cada vegada són més joves.
Aquestes persones tenen afectacions en el dia a dia, en les funcions cognitives i en l'estat emocional
“Són pacients amb trastorns psicòtics, de personalitat, de l’estat d’ànim, entre altres, que necessiten rehabilitació”, va explicar la coordinadora del servei, Carme Serret, que va afegir que “som la palanca que els ajuda a ser independents fent activitats en comunitat i, per exemple, participant en projectes de la Universitat o de l’Orfeó, a més de practicar aiguagim i escalada amb un pla individual”. Serret va assenyalar que la malaltia mental afecta, d’una banda, la funcionalitat.
“Els pot costar portar una estructura horària, el fet de relacionar-se amb la gent o els impedeix sortir al carrer, per la qual cosa corregim aquestes funcions del dia a dia”. També té incidència en les funcions cognitives com la concentració i la memòria i, finalment, hi ha una afectació emocional.
“Intentem que acceptin la malaltia i passin per un dol per treballar l’autoestima, així com saber gestionar l’ansietat”. D’aquesta manera, la coordinadora va destacar que “treballem amb psicologia positiva per potenciar les fortaleses”.
Així mateix, va manifestar que ha augmentat l’atenció a joves de 20 a 30 anys per quadres ansiosos, depressius i d’estrès. “És molt important que no quedin enquistats i normalitzar aquestes malalties”. De fet, va assenyalar que la pandèmia “ens ha fet entendre que tots som vulnerables”.
Les claus
Entorn comunitari. El servei és un espai terapèutic en l’entorn comunitari. Pretén implicar la persona en el seu procés de rehabilitació per desenvolupar un projecte de vida a la comunitat. Els usuaris són els protagonistes de la seua vida.
Pla individual. S’organitza un programa per a cada usuari a través de diferents àrees: clínica, cognitiva, emocional, social, salut i família.
Objectius. Promoure l’autonomia d’aquestes persones donant suport a les seues decisions, se’ls dota d’eines per mantenir l’autonomia i estabilitat clínica i se’ls facilita la reinserció social i laboral.
Menys recaigudes. Aquest suport evita que les persones recaiguin i reingressin.
Normalització. Una de cada quatre persones pot patir una malaltia de salut mental i amb la pandèmia s’ha aguditzat, per la qual cosa cal normalitzar aquestes malalties.
