TRIBUNALS HISENDA
L'Audiència Nacional condemna Hisenda per espatllar un casament
Al voler cobrar un deute de l’empresa de càtering enmig de la cerimònia
L’Audiència Nacional ha condemnat l’Agència Tributària a indemnitzar amb 6.000 euros a una parella pel "malson" que li van fer viure dos funcionaris de la delegació extremenya d’Hisenda que es van presentar en el seu casament amenaçant d’"embargar-la" per cobrar un deute de l’empresa de càtering, la qual cosa va arruïnar "el seu dia especial".
El titular del Jutjat del Contenciós-Administratiu Número 2, Luis Alfredo de Diego, ha apreciat responsabilitat patrimonial pels danys morals que els dos funcionaris de l’Agència Tributària van causar a Irene i Marcos, els nuvis, el dia del seu casament, per la qual cosa estima completament la demanda plantejada per la parella contra el fisc, ordenant indemnitzar-los amb la suma reclamada, 6.000 euros.
Els fets es remunten a l’1 de juny de 2019, entorn de les 16.00 hores, quan la núvia va anar a la seua habitació al cortijo Los Cañizos (Badajoz) --on va tenir lloc la celebració-- acompanyada de dos cosines per utilitzar el seu bany privat. El "malson" que recrea De Diego va començar quan van sortir del lavabo.
Van trobar dos homes a l’habitació, un "assegut a l’escriptori amb una botella d’aigua i un ordinador". "Com si fossin a casa seua", explica el jutge, citant una de les cosines, que van declarar com a testimonis en el judici. Es van identificar com dos funcionaris d’Hisenda i els van dir que venien a "embargar el casament". Per evitar-ho, van comminar a la núvia a firmar immediatament uns documents.
Al principi, Irene i les seues cosines van pensar que podia tractar-se d’una broma, ja que alguns amics del nuvi eren actors de professió. Res més lluny de la realitat. Els funcionaris els van explicar llavors que l’empresa que havien contractat per al càtering tenia deutes amb Hisenda i van advertir a la núvia que, si pagaven la companyia, cometrien un "delicte".
En les quatre hores següents, ja amb presència del nuvi, personal del cortijo, l’encarregat del càtering i fins de la Guàrdia Civil, els funcionaris van insistir a obtenir informació dels nuvis i del contracte i els pagaments efectuats i pendents amb l’empresa que els havia subministrat el menjar i la beguda de l’enllaç.
"Els nuvis, indignats per la situació i en 'xoc', en veure que el seu casament se n’anava en orris, van dir als qui es van presentar com a funcionaris de l’Agència Tributària que no portaven els seus documents d’identitat a sobre ni hi eren en condicions de declarar ni de facilitar dades o documents, que si us plau marxessin i els deixessin disfrutar del seu dia especial, que podien solucionar-lo l’endemà o dilluns", relata De Diego.
Malgrat això, "es van trobar amb una rotunda negativa". L’espectacle va acabar entorn de les 20.30, si bé Irene i Marcos van rebre en plena 'lluna de mel’les notificacions de les diligències que habilitaven Hisenda a retenir els diners que havien de pagar a l’empresa de càtering.
ACTUACIÓ "DESPROPORCIONADA"
Per al magistrat de l’Audiència Nacional, no hi ha dubte que l’actuació dels funcionaris va ser "desproporcionada". "No tot val perquè l’Agència Tributària aconsegueixi els seus objectius", sosté.
Així, subratlla que "la totpoderosa Agència Tributària té a la seua disposició mitjans més que suficients per aconseguir el cobrament dels impostos, sense haver d’humiliar a un deutor davant dels seus clients i, de passada, arruïnar a Marcos i Irene --tercers aliens al deute-- la celebració del seu casament.
Segons la seua opinió, la presència dels empleats d’Hisenda en l’enllaç era "perfectament evitable". "No és forassenyat pensar", assenyala, que la delegació extremenya hagués sol·licitat una entrada i registre a la seu de l’empresa de càtering per obtenir informació sobre els seus clients i pròxims serveis.
"Però no ho van fer. Resultava més fàcil, còmode i, sobretot, espectacular presentar-se en el casament, injuriant la fama de l’empresari que servia el càtering i acovardint una parella amb 'embargar-los el casament’", recrimina.
Retreu també a l’Agència Tributària que pretengués que la parella, en plena celebració, "atengués i entengués" unes notificacions "de cinc pàgines cada una i amb el prototípic llenguatge confús, confús i de difícil comprensió fins i tot per als iniciats en la matèria".
Igualment creu que "resulta completament absurd pensar que la núvia podia portar la documentació (requerida pels funcionaris) el dia del seu casament entre els plecs del vestit o el nuvi a la butxaca de la jaqueta".
PERJUDICIS MORALS "NOTORIS"
Amb tot, De Diego conclou que "els perjudicis morals són notoris", ja que "Irene i Marcos tindran per sempre un mal record del que va poder i va haver de ser un dels dies més feliços de la seua vida".
Aquelles quatre hores "van distorsionar, van entorpir i van donar lloc a la desatenció de l’esdeveniment i dels convidats", recalca i precisa que "no es va dur a terme el tall del pastís nupcial, no es va servir xampany, els cambrers estaven descoordinats i els nuvis en un estat comprensible d’ansietat, desassossec i indignació".
El jutge veu en el comportament d’aquests dos funcionaris "una falta d’empatia d’allò més i fins i tot un abús, davant de la situació de debilitat que per a qualsevol ciutadà pot suposar que apareguin dos funcionaris del fisc amb exigències un dia tan assenyalat". Els retreu especialment que arribessin a parlar de "delicte". "Faltava únicament informar (als nuvis) del seu dret a ser assistits per un advocat per rematar el disgust", postil·la.
De Diego es mostra taxatiu en afirmar que "la deshumanització dels cobradors de tributs no pot permetre’s fins aquestes cotes". "Només faltava", comenta, "que l’Agència tributària es dediqués per sistema a envair la intimitat dels ciutadans en batejos, comunions i casaments per retenir crèdits que ha d’intentar aconseguir per altres mecanismes menys lesius".
"El deure de col·laboració és exigible, sí però no a qualsevol preu, en qualsevol moment i sota qualsevol circumstància", raona, indicant en aquest sentit que hi ha d’haver proporcionalitat en les actuacions de l’administració pública i, en aquest cas, va ser absent.
Així, el jutge concedeix a la parella la indemnització de 6.000 euros que reclamava a Hisenda, malgrat que considera que és una xifra "escassa" tenint en compte que amb ella es busca rescabalar "danys indelebles per a la resta de la seua vida".