SEGRE

SALUT FITA HISTÒRICA

Un veí d'Alcarràs de 54 anys s'ha convertit en el primer trasplantat de cor aturat de tot Catalunya

Un veí d'Alcarràs de 54 anys s'ha convertit en el primer trasplantat de cor aturat de tot Catalunya || La vuitena intervenció que es practica a l'Estat espanyol amb aquest sistema

El lleidatà Francesc Béjar flanquejat per l’equip de l’Hospital de Bellvitge.

El lleidatà Francesc Béjar flanquejat per l’equip de l’Hospital de Bellvitge.EFE

Creat:

Actualitzat:

La solidaritat dels donants d’òrgans permet que cada any desenes de lleidatans tornin a estrenar la vida. Pot donar-ne fe Francesc Béjar, un veí d’Alcarràs de 54 anys que s’ha sotmès a una intervenció pionera a l’Hospital de Bellvitge i ha fet història al convertir-se en el primer trasplantat de cor aturat de tot Catalunya.

“Quan em van oferir sotmetre’m a l’operació no m’ho vaig pensar dos vegades. Feia catorze anys que patia una cardiopatia dilatada i ja no podia més. El meu dia a dia havia canviat per complet, em cansava moltíssim al caminar, tenia dificultat per respirar i fins i tot per menjar. Aquest trasplantament ha suposat un abans i un després en la meua qualitat de vida. És com si m’hagués tocat la grossa de la loteria”. 

Així ho va explicar ahir a SEGRE Béjar, que feia un any i mig que estava a l’espera d’un nou cor, que finalment el maig passat va rebre d’un donant amb “asistòlia controlada”, és a dir, un cor aturat.

En la donació d’òrgans aturats els metges fan servir l’‘oxigenació extracorpòria’

“No vaig tenir por quan em van explicar en què consistia. Al contrari! Em vaig dir a mi mateix que la meua situació només podia millorar”, assegura aquest lleidatà, que admet que “quan em vaig despertar de l’anestèsia vaig pensar: bé, soc viu!”.

Tot i que encara li queda al davant un llarg procés de recuperació, “el canvi es nota moltíssim i ja no em canso tant, estic molt content i agraït”. L’extracció d’òrgans per a trasplantament es porta a terme generalment en dos supòsits: el primer i més habitual és per mort encefàlica, quan el sistema nerviós ha deixat de funcionar però, durant un curt període de temps, continua circulant la sang i es poden extreure diversos òrgans, com ara el cor, el fetge, el pulmó o el ronyó.

Però en els últims temps ha anat en augment l’extracció en un altre supòsit, que es denomina asistòlia controlada. En aquest sentit, segons va explicar ahir el cirurgià cardíac Fabrizio Sbraga a Bellvitge, juntament amb Béjar i l’equip mèdic que el va intervenir, aquest procediment es pot dur a terme quan un pacient té “un pronòstic de vida nul” i només se’l manté viu a l’UCI de manera artificial, atès que si se li retirés l’ajuda de les màquines “moriria”.

En aquests casos es valora que aquesta persona sigui donant i es fa una aturada circulatòria controlada. 

El cor no pot estar més de 20 minuts sense irrigació, i és per aquesta raó que en aquest temps s’ha de poder certificar la mort i iniciar, de manera artificial, una reactivació de la circulació de la sang, per veure si el cor té capacitat de bategar de nou.

Val a dir que amb aquest sistema ja s’han realitzat trasplantaments de ronyó, fetge o pulmó, però l’Hospital de Bellvitge s’ha convertit en el primer de Catalunya i el vuitè a l’Estat espanyol a fer-lo de cor.

El procediment només es du a terme en cinc països del món

El trasplantament amb el sistema d’asistòlia controlada és una intervenció “complexa” que només es fa en cinc països del món, si bé el director dels programes de Trasplantaments de Bellvitge, Nicolás Manito, va calcular ahir que en els anys vinents podria anar augmentant, entre un 10 i un 30%. En aquest sentit, es pot destacar que Catalunya ja porta un lustre amb una destacada activitat en trasplantaments de ronyons, fetges i pulmó de donant amb asistòlia controlada, una llarga llista de fites a què ara se sumen els trasplantaments de cor.

“El pas vinent és trasplantar pulmó i cor alhora amb aquest sistema”, va pronosticar ahir el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments, Jaume Tort.

tracking