La meitat de la població serà al·lèrgica el 2050 pel canvi climàtic, alerta un biòleg

"El 2050 la meitat de la població serà al·lèrgica a alguna cosa" i especialment patirà pol·linosi o al·lèrgia al pol·len, per culpa del canvi climàtic, ha advertit Efe el biòleg Eduardo Bazo, que acaba de publicar 'De molt gust’(Editorial Càlam), on recull múltiples curiositats sobre aquesta ciència.

Bazo ha indicat que aquest fenomen està afectant ja a nombroses espècies i que en el cas de l’escalfament global ha provocat un "deteriorament en les propietats" de moltes d’elles, així com l’extinció de "gran part dels fongs que es conreen a Andalusia", com en el cas de l’'Alternaria Alternata', que "s’està desplaçant a la recerca de la temperatura òptima".

Aquest fenomen també ha incidit en l’increment d’espècies invasores com succeeix amb l’alga wakame d’origen asiàtic i molt present en la gastronomia japonesa que "ha envaït les costes gallegues" en els últims temps.

També als oceans, hi ha espècies de peixos "que ja s’estan movent al nord" a la recerca de temperatures més còmodes i segons algunes estimacions l’escalfament global provocarà un desplaçament progressiu de les zones vinícoles "cap al centre de França, Alemanya o Polònia".

En el cas d’Espanya, ha alertat, "el problema és que tot això afectarà una sèrie de cultius que, per mantenir-los com a fins ara, haurem d’invertir molts recursos".

Altres problemes ambientals que afecten el món de les plantes inclouen la desforestació o la contaminació per plàstics en els oceános que estan danyant a les plantes dels fons marins ja que "per culpa de la falta de llum provocada per les illes de plàstic, tenen dificultats per fer la fotosíntesi i poden arribar a desaparèixer".

Igualment, el biòleg considera necessari conscienciar sobre les amenaces als ecosistemes i animar al consum de productes de temporada i de quilòmetre zero "per aconseguir un mercat més ecològic que redueixi els embalatges i cost de combustible del transport".

Segons Bazo, la Botànica continua sent en el dia d’avui una "disciplina inexplorada" i no prou valorada, encara que la seua matèria d’estudi afecta diversos àmbits humans.

Per exemple, encara pot oferir "grans descobriments, com la bellardia," una planta fanerògama considerada com a "mala herba, a la qual ningú no li ha prestat massa atenció fins ara" i que tanmateix ha sorprès el descobrir-se en ella una sèrie de principis actius farmacològics que poden utilitzar-se per a tractaments anticancerígens.

Això demostra que aquesta ciència "transcendeix les parets que delimiten les farmàcies" i que "igual que hem trobat aquest ús sanitari per a aquesta planta, podem trobar d’altres", com ha passat en ocasions anteriors, per exemple amb les esponges, també candidates a una "futura investigació per a la cura contra el càncer, el que ningú no esperava fa 20 anys".

La Botànica és, també, una disciplina "comestible" perquè "no només acudim a ella per sadollar la nostra gana" i, així, el llibre s’atura en detalls com l’ús com moneda que els pobles precolombins van fer del cacau, l’ús per part dels antics romans de determinades plantes per afavorir l’arrelat de la llet i la seua transformació en formatge o el fet que no totes les pastanagues són de color taronja sinó que també n’hi ha grogues, roges, blanques i fins i tot morades.