Així acabarà València amb el mosquit tigre
Una troballa genètica obre la porta a repel·lents de mosquits súper eficaços
La Universitat de València i els laboratoris de Lokímica, l’empresa de control de plagues de l’Ajuntament de València, assagen la cria de mosquits infectats amb un bacteri que els deixa estèrils. Aconseguiran així reduir així la densitat d’aquesta població d’insectes de forma segura, neta, econòmica i mediambientalment sostenible sense insecticides químics.
Es tracta d’una de les eines pioneres de control biològic del mosquit tigre que l’Ajuntament de València desenvolupa juntament amb l’àrea de Parasitologia del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica de la Universitat de València i els laboratoris de l’empresa Lokímica, adjudicatària del control de plagues a la ciutat.
Malgrat la pandèmia i el confinament, aquest any s’ha avançat en els estudis iniciats el 2019 i a més de continuar processant mostres de mosquits tigre per afinar el disseny dels futurs estudis de camp per a l’alliberament de mascles estèrils, s’ha començat la fase de cria en laboratori de poblacions de mascles perquè siguin infectats amb el bacteri esterilitzant "Wolbachia".
Els esperançadors resultats de la primera fase de l’estudi d'aquesta línia d’investigació innovadora estan en via de publicar-se en una revista científica d’impacte en l’àrea.
Fonts de l’Ajuntament de València asseguren a Efe que aquestes conclusions donen "dades d’interès per poder continuar avançant en aquesta pionera estratègia de control biològic del mosquit tigre". Després d’haver analitzat desenes de mostres de mascles i femelles del mosquit tigre a tots els districtes de la ciutat, el bacteri en qüestió s’ha detectat amb elevada freqüència (més del 94%) en els esmentats insectes.
Tanmateix, les soques trobats no corresponen als tipus de "Wolbachia" descrits com a|com capaços de generar un tipus d’esterilitat coneguda com a "Incompatibilitat Citoplasmàtica" en el mosquit tigre.
Això obre la porta que en el futur es promogui el reemplaçament de cepes de Wolbachia que sí que generin l’esmentada esterilitat, amb la finalitat de procedir a l’alliberament de mascles del mosquit tigre (que no piquen perquè no s’alimenten de sang) i que competeixin amb la població de mascles locals per l’aparellament amb les femelles.
Atès que això porta l’esterilitat de les femelles, s’aconseguiria reduir gradualment la densitat de mosquit tigre en zones concretes de València d’una manera segura, neta, econòmica i mediambientalment sostenible, sense l'ús d’insecticides de síntesi química.
