Quants serveis han de fer per ser rendibles les empreses de repartiment de menjar a domicili?

En els últims anys, especialment en les grans ciutats, han proliferat diferents plataformes que ofereixen serveis de repartiment de menjar a domicili a través de missatgers, com els riders, o un altre tipus de repartidors. A causa d'aquest auge del lliurament o la logística d'últim quilòmetre, experts de la UOC han estudiat l'operativa de les principals plataformes de repartiment de menjar a domicili, com Just Eat, Glovo o Deliveroo, que treballen a la ciutat de Barcelona, per tal d'analitzar la rendibilitat d'aquests models de negoci i estimar el nombre de comandes que calen per aconseguir aquesta rendibilitat.

"És molt difícil que aquests models de negoci siguin rendibles per si mateixos", detalla Eduard J. Álvarez Palau, investigador del grup de recerca SUMA dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, autor principal d'aquest treball juntament amb Ángel A. Juan, investigador principal del grup de recerca ICSO de l'IN3 de la UOC. Durant el transcurs de la recerca, els autors han analitzat dades públiques de les diferents empreses per esbrinar com es generen els beneficis en aquesta mena de plataformes.D'una banda, s'han estudiat els ingressos, tant els que s'obtenen directament dels restaurants com els que venen dels clients. I, de l'altra, s'han avaluat les despeses fixes i les despeses variables que suposa cada lliurament.

Rendibilitat del servei

Després d'analitzar el context i la situació, els experts calculen que, com a mínim, es necessiten unes 8.000 comandes diàries perquè aquest tipus de plataformes comencin a ser rendibles per la seva pròpia explotació. "Aquest seria l'escenari més benèvol. En l'escenari alternatiu, en el qual afegim tots aquells costos relacionats amb l'expansió d'aquest tipus d'empreses a altres mercats, trobem que aquests 8.000 serveis s'han de multiplicar fins a 19.000 perquè la situació operativa sigui rendible, i això és una mica sorprenent", explica aquest expert.

Malgrat aquesta situació, aquestes empreses no basen els seus ingressos únicament en la seva activitat. Es basen en dos pilars que són, d'una banda, els inversors i fons de capital de risc que els permeten sustentar el negoci i, d'altra banda, la participació en altres models de negoci. "Encara que el seu negoci principal sigui el lliurament de menjar a domicili, és difícil que siguin rendibles econòmicament i, per tant, han de començar a optar per altres models de negocis complementaris com el lliurament d'una altra mena de productes o els serveis complementaris per a restaurants, com les cuines cegues", recalca Álvarez.

D'aquesta manera, gràcies a aquestes participacions, aquest tipus de plataformes obtenen un percentatge de guanys més elevat. "L'objectiu final sol ser captar com més usuaris millor, per oferir-los serveis addicionals, tot i que és cert que en el transcurs de la recerca no ens hem centrat en els algorismes interns de cada plataforma", explica aquest expert. Ja fa anys que aquest grup d'experts estudia les diferents dinàmiques de logística urbana, sobretot el que s'anomena "tram d'últim quilòmetre", el lliurament final del producte al client. Un mercat en auge en els últims anys i que s'ha vist impulsat en gran manera per les circumstàncies derivades de la pandèmia. "Aquest creixement és la constatació d'una transformació que s'està produint i que continua a l'alça", afegeix Álvarez.

De fet, a diferència d'un altre tipus d'empreses com Amazon, els repartidors de les plataformes de lliurament a domicili solen ser repartidors amb bicicleta o moto, també anomenats riders, perquè l'origen del producte són els restaurants de la ciutat, i cal una gran flexibilitat. "El cost dels riders també és un factor que hem analitzat, i hem plantejat escenaris alternatius als actuals", descriu l'investigador de la UOC.

Escenaris de futur

A més, sobre la base de les dades obtingudes, els autors preveuen unes línies de futur d'aquest tipus d'empreses en les quals es concep l'aplicació d'aquesta mena de serveis a altres sectors, no només en el repartiment de menjar. Per exemple, un dels escenaris que preveuen els experts és la contractació directa dels riders per part d'aquestes empreses. En aquest supòsit, els costos de lliurament s'incrementarien d'un 30 %.

No obstant, sembla que el sector té tendència a la subcontractació en massa de riders a empreses de treball temporal, la qual cosa reduirà lleugerament aquest sobrecost alhora que mantindrà la flexibilitat. De fet, els experts dibuixen un futur en el qual aquestes companyies apostaran també per diverses línies de negoci per tal d'obtenir una major rendibilitat econòmica que l'aconseguida gràcies a les operacions de lliurament d'aliments a domicili.