Per què triomfen les telenovel·les turques?

Les sèries turques han experimentat un creixement del 85% el 2020 i 2021. Mentre que el 2018 aquest tipus de produccions ocupaven únicament 491 hores en televisió, el 2020 aquesta xifra s’ha disparat fins les 3.286 hores. Es tracta d’un creixement del 85%, segons un informe elaborat per Dos’30.

'Fatmagül', una ficció que versava sobre una dona víctima d’una violació en grup, es va estrenar a Nova el 2018 i amb una mitjana de 744.000 espectadors, es va convertir en la ficció amb més seguiment en la història de Nova. Uns registres que, en moltes ocasions, van aconseguir posar-se per davant d’algunes ofertes dels canals generalistes. A rebuf de 'Fatmagül' Divinity va emetre 'Kara Sevda (Amor etern)' (2,8%) i 'Erkenci Kus: Ocell somniador' (3,1%).

Però el punt d’inflexió és l’arribada de 'Mujer' en plena pandèmia. Atresmedia va adquirir els seus drets per emetre-la a Nova, però finalment es va estrenar el juliol de 2020 en horari de prime time a Antena 3, aconseguint un 16,9% i 2.004.000 d’espectadors de mitjana. El desembre del mateix any es va estrenar 'Mi hija' ficció que s’ha convertit en la més vista de la temporada 2020/2021, amb un 16.9%, 2.587.000 espectadors i una fidelitat del 53%.

Contraprogramant 'Mujer' Telecinco va començar a emetre 'Love is in the air' el gener de 2021, però anotant resultats per sota de l’esperat: des del seu primer mes de vida es va quedar en un 11.2% de share i 1.351.000 espectadors de mitjana. En aquest cas, la seua fidelitat es queda en un 36,8%.

Les sèries turques no són tan diferents de les telenovel·les llatinoamericanes que tan de moda van estar en els 80 i 90: capítols llargs (d’una hora i mitja més diverses pauses publicitàries) amb escenes de gelos, amor, traïció, revenja, girs de guió rocambolescos i finals inesperats. Però la marca de la casa és la lentitud: la seua especialitat són les seqüències a càmera lenta i els primers plans amb música intensa. Tots els seus protagonistes, fins i tot els secundaris, compleixen els cànons de bellesa mediterrània, per això molts són també models. No obstant, s'hi tracten temes impensables fa uns anys, com les violacions en ‘Fatmagül’, la violència familiar en ‘Madre’ o el tràfic d’òrgans en ‘Amor de contrabando’.

Turquia produeix unes 100 sèries a l’any que després ven a més de 150 països. Aquest tipus de ficcions es roden a les principals ciutats del país i les seues històries no necessiten un gran desplegament de mitjans, per la qual cosa el preu mitjà d’un capítol és d’uns 250.000 euros. A més, es roden en temps real, és a dir, el que es grava una setmana s’emet la següent. Així, fins que no veu que les audiències són rendibles no es roda un altre episodi. Aquesta estratègia permet apostar només per les històries que són bé acceptades entre el públic. De fet, després dels Estats Units, Turquia ja és el segon país que més sèries produeix i exporta, encara que la meitat són cancel·lades abans d’arribar al final de temporada.