Porta oberta a la mort digna

Qualsevol persona major d’edat amb una malaltia incurable i que pateixi un sofriment “constant i intolerable” ja pot sol·licitar ajuda mèdica per morir, una opció que entitats com Dret a Morir Dignament porten dècades batallant i que des d’ahir és una realitat a Espanya amb l’entrada en vigor de la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia. Fins ara, més de 4.200 lleidatans han firmat un document d’últimes voluntats per no allargar la seua vida de forma artificial.

Associacions com Dret a Morir Dignament fa més de tres dècades que reivindiquen aquest dret

A Catalunya, el Govern ja ha posat en marxa la maquinària per designar els experts que analitzaran cada cas i que tindran l’última paraula quan una persona sol·liciti posar fi a la seua vida amb assistència mèdica. Després que el facultatiu responsable del pacient i un altre metge consultor avalin la petició del malalt i constatin que compleix els requisits de la llei, la comissió haurà de decidir si concedeix la prestació.

També s’ha creat un registre d’objectors en què podran inscriure’s els professionals que, per les seues creences, no vulguin participar en l’aplicació de la llei. Les famílies que durant dècades van lluitar a favor de la despenalització de l’eutanàsia van publicar ahir un vídeo a través de Change.org en el qual van celebrar que ja “cap família” haurà de veure com a un ésser estimat que “vol anar-se’n” no l’hi permeten fer.

Per la seua part, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va demanar que “no es posin traves” a aquesta nova llei, ja que és “una demanda del conjunt de la societat”.

D’altra banda, diversos bisbes, entre ells el vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola i cardenal arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, van expressar la seua “tristesa” per la norma.

El PP i Vox ja van presentar un recurs davant del TC després de l’aprovació de la llei i esperen la resolució judicial.

Entrevista a... Concepció canut, associació dret a morir dignament

Què suposa aquesta despenalització de l’eutanàsia a l’Estat espanyol?

Per començar hem guanyat un dret que no teníem, i això ja és molt. La regularització de la llei de l’eutanàsia evitarà que aquelles persones que tenen malalties irreversibles i que no volen arribar a la fase en què ja han perdut totes les seues capacitats hagin de recórrer a suïcidis clandestins, ingerint fàrmacs per posar fi a la seua vida sense saber com reaccionarà el seu cos. Evitarà que una persona en aquestes condicions afronti el tràngol de la mort sola, quan realment necessita la seua família. Perquè cal recordar que viure és un dret, no una obligació.

Creu que el procés per sol·licitar aquesta ajuda mèdica per morir és massa complicat?

És una llei molt garantista que podria ser més àgil encara que, tenint en compte que les persones que ho sol·liciten normalment estan anys patint, els quaranta dies que pot demorar-se el procés no sembla, a priori, un temps excessiu.

Podria donar-se el cas que l’objecció de consciència dels professionals fos una trava per accedir a l’eutanàsia?

Un metge ha de tenir llibertat per mostrar-se en contra d’aquesta pràctica, a pesar que s’haurà de buscar una fórmula perquè també es garanteixi el dret dels que demanin morir.

Les claus

Qui pot sol·licitar-la? Es podrà aplicar a aquelles persones que tenen la nacionalitat espanyola, la residència legal o el certificat d’empadronament que acrediti un temps de permanència al territori espanyol superior a dotze mesos, tenir majoria d’edat i ser capaç i conscient en el moment de la sol·licitud.

Quin és el procés? Les persones que vulguin exercir l’eutanàsia hauran de presentar dues sol·licituds. Una vegada el metge rebi la primera sol·licitud, haurà de dur a terme un procés deliberatiu sobre el seu diagnòstic i possibilitats terapèutiques, així com sobre possibles cures pal·liatives. Després d’això, el pacient haurà de confirmar la seua intenció, i després de la segona sol·licitud, hi haurà d’haver una reunió medicopacient per tornar a ratificar la seua voluntat. Quan la comissió d’avaluació aprovi el cas, l’afectat haurà de tornar a confirmar la seua intenció. S’estima que tot el procés duri uns quaranta dies.