Trenta i dos anys de la "sentència de la minifaldilla" a Lleida

El 1989 Espanya feia un pas a favor dels drets legals de les dones amb una reforma del Codi Penal per la qual la violació deixava de ser considerada un delicte "contra l’honor" i passava a ser un delicte "contra la llibertat sexual".

Després d’aquella reforma, que aquesta setmana ha complert 32 anys -es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat un 22 de juny-, Igualtat espera que a començaments de juliol arribi finalment a la taula del Consell de Ministres el projecte de llei integral de garantia de la llibertat sexual, la coneguda com a llei del sol sí és sí.

Aspira a ser un nou canvi de paradigma en exigir el consentiment exprés en les relacions sexuals i acabar amb la distinció entre abús i violació.

Fa més d’any i mig que va començar a tramitar-se, després de les multitudinàries protestes que va provocar la sentència de La Manada.

El canvi legal de 1989 també va arribar en una època de "manifestacions massives" i "grandíssimes conquestes per part del feminisme", segons rememoren algunes de les seues protagonistes.

Entre elles, reconegudes figures com Ana María Pérez del Camp, presidenta de la Federació de Dones Separades i Divorciades; Tina Alarcón, presidenta de Fundación Mujeres; o María Durán Febrer, sòcia de Themis i directora de l’Institut Balear de la Dona.

En la dècada dels 80 es va aconseguir tirar endavant la Llei del Divorci (1981) o la despenalització de l’avortament (1985) en cas de risc greu per a la salut física o mental de l’embarassada, violació i malformacions al fetus.

Ja a finals de la tercera legislatura (1986-1989) i davant de les "escandaloses" sentències sobre delictes sexuals que es van donar al llarg de 1989, diverses organitzacions de dones es van plantejar la necessitat de reformar el codi d’enjudiciament criminal vigent.

Un d’aquests detonants va ser la coneguda com a "sentència de la minifaldilla", per la qual l’Audiència de Lleida, al febrer de 1989, condemnava l’empresari Jaime Fontanet a una multa de quaranta mil pessetes per abusos deshonestos, però argumentava que la jove de 17 anys "va poder provocar (?) per la seua vestimenta".

Per això, amb el clar objectiu d’aconseguir la reforma del Codi Penal i sabent que només ho podrien aconseguir des dels carrers, dones com Alarcón, Pérez del Campo o Durán es van organitzar per a això.

"Vam fer recollides de firmes, reunions amb ministres, manifestacions i, fins i tot, ens tanquem als jutjats de Plaça de Castella", compte Pérez del Campo, cofundadora de la Federació de Dones Separades i Divorciades el 1973.

En aquella tancada van participar integrants de Dones Progressistes, Themis, de la Federació d’Associacions d’Assistència a Dones Violades i de la Comissió per a la Investigació de Maltractaments a Dones.

"Passem tota la nit tancades", explica Pérez del Campo, que explica que durant aquella nit van rebre moltes trucades perquè sortissin: "vam dir que estàvem disposades a parlar, però que no anàvem a anar-nos-en".

Al matí següent, les portes de Plaça de Castella eren atapeïdes de gent i els mitjans de comunicació es van fer eco de les reivindicacions, recorden.

I destaquen que en aquells anys de fervent lluita feminista "la gran aliada de les dones, tret d’excepcions, sempre va ser la premsa".

Gràcies al seu ímpetu van aconseguir tirar endavant la Reforma del Codi Penal per la qual els delictes contra l’honor passaven a ser delictes contra la llibertat sexual.

"Fins aleshores, les dones violades havien de demostrar que eren dignes de demanar l’auxili judicial, de manera que la reforma va ser de gran calat", afirma Durán sobre la transcendència d’aquesta reforma.

A més, el delicte de violació s’aplicava a partir de llavors a la penetració anal i bucal, i no només vaginal, i es tipificava la violació a homes.

La rellevància d’aquesta reforma, segons apunta Tina Alarcón, també està que va obrir el camí per perseguir la violació dins del matrimoni i per "incloure les dones en situació de prostitució com a subjectes de violació".

Un altre dels blocs d’esmenes que es van recollir es referia als delictes per maltractaments en el si familiar.

Es va tipificar la pena d’arrest major per als qui exercissin violència sobre el seu cònjuge o fills i per als separats o divorciats que incomplissin la seua obligació de pagar les pensions a les seues exparelles.

Tres dècades després d’aquella conquesta i amb les esperances posades en l’arribada al Congrés del projecte de llei de garantia de la llibertat sexual, les tres històriques feministes animen a seguir la lluita de les dones i la reivindicació "als carrers".