RELIGIÓ MAPA
Lleida compta amb 1.950 centres de culte de fins a deu confessions diferents
La catòlica és la majoritària, amb 1.836, encara que augmenten els d'altres religions
Celebració eucarística en una església evangèlica de Lleida ahir al migdia.
L'augment de la immigració ha incrementat la diversitat religiosa a les comarques lleidatanes, en les quals ja són presents deu religions diferents. Malgrat que la catòlica aglutina la immensa majoria dels 1.950 centres de culte de la província, guanyen pes altres religions com l'evangèlica, que ha duplicat els seus 'temples' els últims 15 anys.
La direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat ha actualitzat el mapa de les religions de Catalunya amb l’objectiu d’identificar i conèixer en profunditat les comunitats religioses i els seus llocs de culte. Segons aquest mapa, que es pot consultar per comarques i municipis, la província de Lleida compta actualment amb 1.950 centres de culte de deu confessions diferents.
El balanç mostra que els últims anys s’ha incrementat el nombre de centres religiosos. La catòlica continua sent la religió majoritària a les comarques lleidatanes, igual que en el conjunt de Catalunya, però en els últims quinze anys han augmentat els centres d’altres confessions i actualment la província compta amb deu religions diferents.
La segona confessió amb un major nombre de temples és l’església evangèlica, que s’ha duplicat en els últims quinze anys amb 48 centres a les comarques lleidatanes, amb un de nou el 2020. La capital del Segrià concentra la meitat, amb 24. En els dos últims anys també han augmentat els centres de l’església ortodoxa, fins a un total de 14, i en els últims quinze anys s’han multiplicat per sis.
Les confessions que no han registrat canvis des del 2018 són l’islam, que es manté en 27 centres de culte a la província (el doble l’última dècada); el budisme (4 centres); l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (2), i els testimonis de Jehovà, que es mantenen en una dotzena. En canvi, l’església adventista ha guanyat un centre els últims dos anys, fins a un total de 3.
Així mateix, el mapa té comptabilitzats sis centres de culte més de confessions molt minoritàries. Per comarques, la Noguera és la que registra un major nombre de centres de culte, 291; seguida del Pallars Jussà, amb 264, i l’Alt Urgell, amb 245. En aquestes tres comarques, l’Església catòlica aglutina més del 97% del culte. En quart lloc se situa el Segrià, amb 225 centres amb confessions més diverses, ja que la catòlica només representa el 77% del total. En canvi, el Pla d’Urgell és la comarca amb menys centres de culte, amb 38, i al Sobirà, la Cerdanya i l’Alta Ribagorça tan sols hi ha dos confessions.
Paper clau en la sociabilitat i la tasca social cap a la comunitat La direcció general d’Afers Religiosos apunta que durant la dictadura franquista i fins a l’arribada de la democràcia, algunes confessions van haver de viure en la clandestinitat, i que encara a dia d’avui molts d’aquests centres de culte són “invisibles” en l’arquitectura urbana, ja que es troben en naus industrials, pisos discrets o locals comercials, malgrat que a poc a poc van guanyant visibilitat i destaca el seu paper clau com a espais de sociabilitat. També assenyala el treball social cap a la comunitat.
